La Malgirbada, Granollers
12 de març de 2022
La plaça Jacint Verdaguer de Granollers, també coneguda com a plaça de la Muntanya o dels Frares (perquè un dels seus extrems delimita amb un convent), és un d'aquells espais verds urbans per on passa molt gent però on ningú sol aturar-se perquè l'entorn no hi convida. Ahir a la tarda hi vam poder escoltar la música de Sabana, una jove banda local amb dos discos publicats que sonen a allò que algú va anomenar indie pop. Melodies eternes, acabats clàssics i l'empenta inesgotable de qui encara té tota la vida per davant.
Quan determinats prescriptors més propers als 50 que no pas als 30 es dediquen a vendre'ns les mal anomenades músiques urbanes com l'única opció viable per estar al dia i no deixar mai de comportar-se com un adolescent –en el pitjor sentit-, aquesta canalla –en el millor sentit- ve a suggerir que es pot fer pop en català de vocació mainstream –o agradar tant a les joves com a les àvies, que sol dir-se ara- amb un discurs que recorda a tot allò que podria haver estat el pop d'aquest país en ple segle XXI si no haguessin vingut Txarango a redefinir el concepte de vergonya aliena.
Sabana van actuar a la festa inaugural de La Malgirbada, un ateneu popular que va obrir portes ahir mateix a la plaça en qüestió i que té entre els seus reptes principals contribuir a que Granollers deixi de ser una de les capitals mundials de l'avorriment. Els seus impulsors també són joves i tenen empenta, la qual cosa vol dir que d'una manera o altra se'n sortiran... o no. En tot cas, un no pot fer res més que desitjar-los tota la sort del món. I felicitar-los per haver fet que, durant una tarda i malgrat la pluja, valgués la pena aturar-se a la maleïda plaça dels Frares. Tant de bo en vinguin moltes més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada