Rafael Moll (1951-2023)

RAFAEL MOLL
(1951-2023)

Símptoma del temps que ens ha tocat viure, però sobretot de l'estat de les coses en un país i en una ciutat amb molt poca memòria quan es tracta del rock i de la cultura pop en general. Va passar sense pena ni glòria el mes de maig passat el cinquantenari de la històrica sala Zeleste del carrer de l'Argenteria de Barcelona, un dels espais on es va definir la contracultura de la Ciutat Comtal i també un dels epicentres del rock tant a Catalunya com al conjunt de l'Estat espanyol durant la dècada dels 70 i bona part de la dels 80, quilòmetre zero de l'anomenada Ona Laietana. No hi va haver cap commemoració, ni des de l'oficialisme ni des de l'underground. Així estan les coses.

Justament, el 50è aniversari de l'obertura de Zeleste s'hauria d'haver commemorat al cap de poques setmanes de morir el seu fundador, Víctor Jou, l'abril passat. I amb prou feines ha passat mig any quan hem de lamentar el traspàs de qui va ser la seva mà dreta, Rafael Moll, programador de la sala, productor del segell de la casa i responsable de l'agència de management impulsada sota el mateix paraigua. Va treballar amb figures com Sisa –el totèmic "Qualsevol nit pot sortir el sol" (1975) el va produir ell-, Pau Riba, Gato Pérez, La Voss del Trópico, Oriol Tramvia, Jordi Sabatés, l'Orquestra Mirasol o El Último de la Fila, entre d'altres. La música d'aquest país nostre no s'entendria sense ell.

D.E.P. Miquel Farrero

Miquel Farrero, en una imatge promocional d'Esqueixada Sniff.

Més que una banda, Esqueixada Sniff va ser pràcticament un col·lectiu on van militar alguns dels noms essencials del rock progressiu català de la dècada dels 70. De Josep Maria París (Màquina!) a Josep Maria Merchán, passant pels recentments despareguts Riqui i Jordi Sabatés –aquest últim s'hi va sumar per tocar al Canet Rock de 1976-, el teclista Toni Saigi –que dècades més tard participaria d'una reunió dels mateixos Màquina!- o el bateria argentí Javier Martínez, provinent de Manal. Formats el 1975, van arribar a telonejar a Brian Auger i van deixar com a testimoni dos àlbums, "En directe" i "Ocells", tots dos de 1979, on les formes progressives s'impregnaven d'essències mediterrànies i que es poden considerar paradigmàtics d'allò que es va anomenar rock laietà. Ens ha deixat qui va ser-ne guitarrista i membre fundador, Miquel Farrero.

Les Ronettes a l'hora del pati

The Ronettes, amb Ronnie Spector al centre.

Ahir al matí, la megafonia de l'Escola Les Aigües de Cardedeu va anunciar al seu alumnat –i al seu professorat- l'inici de l'hora del pati tot fent sonar arreu del recinte el "Be My Baby" de les Ronettes. Un gest simbòlic amb què el centre va voler homenatjar Ronnie Spector a pocs dies de la seva mort. I un homenatge que es suma als que el mateix centre ja havia fet al seu moment a altres icones musicals com Eddie Van Halen o més recentment Jordi Sabatés, arran dels seus traspassos. Desconec si la iniciativa és de la direcció de l'escola o d'algun treballador a títol personal, però no puc fer més que aplaudir-la.

Jordi Sabatés (1948-2022)

JORDI SABATÉS
(1948-2022)

Pianista de pianistes, explorador nat i pioner en múltiples àmbits, la trajectòria de Jordi Sabatés pràcticament explica l'eclosió del rock psicodèlic i progressiu en aquesta banda dels Pirineus, també l'evolució del jazz a casa nostra a partir de la dècada dels 70. Format al Conservatori del Liceu, fascinat de ben jove per figures com Duke Ellington, Sabatés va formar part de Pic-nic juntament amb Jeanette i Toti Soler, amb el qual va fundar posteriorment els essencials Om, que a més del seu àlbum homònim de 1971 van treballar amb Maria del Mar Bonet i van acompanyar Pau Riba durant la gravació del primer Dioptria (1969), autèntic pilar mestre del rock a Catalunya i de la psicodèlia a nivell estatal.

Va fundar juntament amb el seu germà, Riqui Sabatés, que ens deixava encara no fa un any, els mai prou reivindicats Jarka abans de dedicar-se plenament al jazz, ja fos en solitari o al costat de figures com Tete Montoliu –el seu àlbum conjunt "Vampyria" (1979) és un dels més fascinants del jazz català-, Santi Arisa o Chick Corea. Menció a part mereix un àlbum, "Ocells del més enllà" (1975), que va introduir el Minimoog a l'Estat espanyol i va marcar un punt i a part en la música progressiva a escala continental –parlem d'un disc àmpliament apreciat dins de l'òrbita progressiva a nivell mundial, que a casa nostra hem acabat oblidant com tantes altres manifestacions culturals que s'han proposat trencar esquemes-. El seu autor ens ha deixat a l'edat de 73 anys.

Personalment, la mort de Jordi Sabatés m'ha fet recordar la segona edició de PRO-GRA-SSIU, una jornada sobre jazz i música progressiva promoguda pel periodista Àlex Gómez-Font i l'associació cultural Brubaker, el maig de 2015 a la sala NAUB1 de Granollers, en la qual vaig tenir el gust de poder treballar. Sabatés va participar a l'acte central de la jornada, una taula rodona amb altres veterans de l'escena. Una de les imatges que mai oblidaré d'aquell dia és l'atenció amb què el mestre va escoltar, des de primera fila, com un jove grup de rock progressiu, Trajecte Final, interpretava "Ocells del més enllà" en directe i en la seva totalitat per primer cop en gairebé quatre dècades.

Ens ha deixat un dels més grans referents musicals del nostre país durant les passades cinc dècades i mitja. D.E.P.

El primer Mercat Musical de Sant Celoni, a El 9 Nou

Aquest cap de setmana hem assistit al primer Mercat Musical de Sant Celoni, una iniciativa de La Sonora que vol contribuir a democratitzar i descentralitzar l'accés a la cultura. Una quinzena d'expositors, sessions de dj, un podcast sobre música i futbol amb Jordi Sabatés (Budellam, Againsters, Zombi Pujol), i música en directe de la mà de Periferia, Poor Tràmit, Tenda i Pinpilinpussies. Avui ho expliquem a El 9 Nou del Vallès Oriental.

Exposició commemorativa del 50è aniversari de les Nits amb Jazz

El Museu Arxiu Tomàs Balvey de Cardedeu ha inaugurat aquest cap de setmana una exposició commemorativa del 50è aniversari de les Nits amb Jazz que es van celebrar al municipi entre els anys 1971 i 1981. Un esdeveniment pioner a nivell de país, que va fer del parc dels Pinetons un punt calent al mapa melòman català i va arribar a a programar referents de primer ordre com Stan Getz, McCoy Tyner, Tete Montoliu, Jordi Sabatés, Johnny Griffin, Carrie Smith o Josep Maria Farràs. Fotografies i cartells de les diferents edicions del festival, documents històrics, programes de mà signats per músics com els citats Griffin i Montoliu, retalls de premsa de l'època, i fins i tot un escenari on es faran concerts de jazz durant les properes setmanes, entre d'altres. La mostra es podrà visitar fins al 21 de novembre en l'horari habitual del museu. Més informació en aquest enllaç.

Riqui Sabatés (1955-2021)

RIQUI SABATÉS
(1955-2021)

Dies enrere ens referíem al PRO-GRA-SSIU, la jornada de recuperació del Festival de Música Progressiva de Granollers organitzada l'any 2014 per Àlex Gómez-Font juntament amb Brubaker. Al cap d'un any en vam organitzar una segona part, centrada en els inicis del rock progressiu a casa nostra, emfatitzant el pes que va tenir el món del jazz en la seva gestació. Vam comptar amb la presència de Jordi Sabatés, autor (entre moltes altres coses) d'"Ocells del més enllà" (1975), una obra clau a l'hora d'explorar la finíssima línia que podia arribar a separar les coordenades jazzístiques de les progressives en aquells temps en què tot estava per fer, i fins i tot vam poder escoltar el disc sencer, interpretat en directe per una formació jove però de solvència contrastada, Trajecte Final.

A "Ocells del més enllà" hi destacava, a més de la presència del propi Jordi Sabatés, la participació del seu germà, Riqui Sabatés, a la guitarra. Figura essencial del blues, el jazz i el rock a casa nostra, Riqui Sabatés havia tocat prèviament en combos com els psicodèlics i mai prou reivindicats Jarka, i en anys posteriors va militar en formacions progressives com Esqueixada Sniff o els més experimentals –i avançats al seu temps- Suck Electrònic. Més endavant va orientar-se cap al blues, acompanyant sovint a noms destacats d'aquest gènere a casa nostra com Errol Woiski o Big Mama, i encapçalant els seus propis projectes. Ens ha deixat un referent. Descansi en pau.

Ressò Mediterrani

Cantava Bo Diddley que no es pot jutjar un llibre per la seva coberta. El mateix es pot afirmar de segons quins discos, i concretament de determinades edicions realitzades en aquest país nostre ara fa cosa de quatre o cinc dècades. El que veuen a la fotografia és un d'aquells artefactes que solen trobar-se al fons de les cubetes de vinils a preu de saldo o, en el meu cas, en una bossa amb part dels discos de què un vell conegut del meu entorn familiar havia decidit desfer-se mesos enrere. I si bé el títol i la caràtula poden donar peu a confusions, els seus continguts són tan inequívocs i incontestables com els noms que els signen.

"Ressò Mediterrani" és un recopilatori confeccionat el 1978 per Belter en edició exclusiva per Caixa d'Estalvis de Sabadell –de quan les caixes d'estalvis encara no havien esdevingut bancs i solien oferir als seus clients obsequis com aquest-. Una lleugera aproximació a alguns dels referents que havien protagonitzat la transició del rock psicodèlic i progressiu amb accent català envers allò que es va anomenar ona laietana: el Pau Riba de "Jo, la donya i el gripau", el Toti Soler d'"El gat blanc" (1973), el Jordi Sabatés d'"Ocells del més enllà" (1975), el Sisa de "La Catedral" (1977) i la Companyia Elèctrica Dharma de "Tramuntana" (1977).

Gens malament, anar a obrir un compte corrent i tornar a casa amb tot això a les mans, no troben?

Família PRO-GRA-SSIVA

Foto de família, el passat 9 de maig a la NAUB1 un cop acabat el PRO-GRA-SSIU. D'esquerra a dreta, Karles Torra, Àlex Gómez-Font, Miquel Pasqual, Jordi Sabatés, Alejandro Delgado, Álvaro Vicente, Josep Puigdollers, Isaac Romagosa, Aaron López, Jordi Soley, Toni Palacín i un servidor. Crec que els nostres rostres ho evidencien, estàvem literalment rebentats després de tanta moguda, però a la vegada contents i amb ganes de més. Gràcies a tothom que ho va fer possible i, tant de bo, fins l'any vinent. D'altra banda, recordin que poden llegir la crònica del PRO-GRA-SSIU a Brubaker. La fotografia és d'Àlex Falcó.

L'era de la curiositat

Foto Àlex Falcó.

PRO-GRA-SSIU

NAUB1, Granollers

9 de maig de 2015

La fotografia que millor defineix la segona edició del PRO-GRA-SSIU ni tan sols es va arribar a fer. No es va fer per molts motius. Perquè era tard, perquè la jornada ja s'havia acabat i la sala havia tancat portes, perquè no era qüestió d'interrompre aquell moment d'intimitat o, simplement, perquè ningú hi va pensar. El cas és que la imatge definitiva d'aquest segon PRO-GRA-SSIU era la de Jordi Sabatés parlant de forma distesa amb els components de Trajecte Final. Dues generacions intercanviant impressions i experiències, amb la feina feta i al voltant d'una taula amb entrepans i alguna beguda. L'escena recordava, sense necessitat de salvar grans distàncies, al moment en què Howlin' Wolf havia estat rebut i venerat per la plana major del blues britànic de finals dels 60.

Mestre i alumnes. Sabatés, pianista de pianistes i introductor a casa nostra del Minimoog, va lliurar fa quatre dècades "Ocells del més enllà" (1975). Obra capital de la seva inabastable discografia, i també del rock progressiu i la música moderna de cambra a escala planetària. Per primera vegada en més de trenta anys i per cortesia dels propis Trajecte Final, la peça va tornar a sonar en directe ahir a la tarda. Amb el mestre assegut a primera fila i des del més absolut respecte a l'original, però atorgant a la composició aquell aire contemporani que en revalida la dimensió canònica. L'aprovació del propi Sabatés no es va fer esperar. Trajecte Final acabaven de recuperar, contextualitzar i revaloritzar un capítol clau però mai prou reivindicat de la història de la música pop a casa nostra. I precisament d'això, de recuperar, contextualitzar i revaloritzar aquesta mena de capítols, tracta el PRO-GRA-SSIU.

Del jazz al prog

Després d'una primera edició celebrada ara fa un any amb el Primer Festival de Música Progressiva de Granollers al punt de mira, enguany vam anar més enrere en el temps per a traçar els inicis del rock progressiu a casa nostra, emfatitzant el pes que l'escena jazzística va tenir en la seva gestació. "Després de la Guerra Civil, les autoritats franquistes van prohibir els clubs de jazz arreu d'Espanya. Granollers va ser una excepció, perquè l'alcalde del moment havia lluitat al costat dels Nacionals, i li van permetre mantenir-lo obert però canviant el nom de Club de Jazz a Club de Ritmo", va explicar el periodista musical Karles Torra, durant la taula rodona que va encetar la jornada. Aquell espai va permetre a la capital vallesana esdevenir un dels epicentres del jazz a la Península Ibèrica. Durant els anys 40 hi van actuar projectes locals com l'Orquesta Selección -una formació "que es va avançar al seu temps", segons Torra-. Durant la dècada posterior, el Club de Ritmo rebria visites tan il·lustres com la del pianista nord-americà Memphis Slim o la d'un jove Tete Montoliu.

Ja durant els 60, el seu escenari seria testimoni del canvi d'aires que desembocaria en la música progressiva. Eren els dies en què el rock eixamplava horitzons i començava a trencar esquemes. "De les cançons de dos minuts i mig, es va passar a estructures més complexes que incorporaven influències de la música clàssica, del flamenc o del jazz", va apuntar Torra. Un salt endavant per al qual va ser necessari no tan sols un canvi de mentalitat, sinó sobretot la recerca d'aliances i complicitats amb àmbits com el del jazz. "Personalment, el jazz m'ha marcat moltíssim, especialment figures com la de Duke Ellington", va confessar Sabatés, també present en una taula rodona completada pel periodista Àlex Gómez-Font -coorganitzador del PRO-GRA-SSIU juntament amb Brubaker- i els músics Jordi Soley -teclista original de la Companyia Elèctrica Dharma-, Toni Palacín (Mi Generación) i Manolo Elías (Tete Montoliu, Om, Jordi Sabatés).

"Al generar escola, un creador defineix els músics que el segueixen, però també els que l'han precedit", va sentenciar Sabatés. "Un músic no deixa de ser un enllaç entre les seves influències i els seus seguidors, els que el citen a ell com a influència". I precisament això, enllaçar músics i estils, és el que va aconseguir el rock progressiu. "Bill Evans va ser per a molts de nosaltres com una Pedra de Rosetta", va afegir Soley abans de definir els quinze anys que va durar l'era progressiva -de la segona meitat dels 60 a finals de la dècada posterior, aproximadament- com "una època marcada per la curiositat". "Quan vam saber que el Manolo -Elías- i el Toti -Soler- havien anat a Londres a escoltar Miles Davis en directe, de seguida vam voler parlar amb ells, que ens ho expliquessin", va recordar, "escoltàvem tot allò que podíem, teníem ganes de descobrir coses noves; d'aquesta manera vaig arribar al flamenc, que em va obrir les portes d'un món totalment nou".

Aquesta barreja d'influències explica la singularitat del rock progressiu en aquesta banda dels Pirineus, i també per què el seu desenvolupament va ser paral·lel però en cap cas condicionat al del prog anglosaxó representat per bandes com King Crimson o Pink Floyd. "Érem molt eclèctics", va matisar Palacín durant la seva intervenció. Sobre el jazz, va recordar com "durant la Segona Guerra Mundial s'havia prohibit tant al Japó com a l'Alemanya nazi, i posteriorment esdevindria tot un símbol de rebel·lió a l'Europa de l'Est. Parlem d'un gènere que representa la individualitat i el lliurepensament, i això no agrada gens als règims totalitaris". L'Espanya franquista no va ser menys, tot i que com va recordar Torra "el que es va prohibir no va ser el jazz en si, sinó els clubs de jazz". En altres paraules, "els franquistes eren tan burros que ni tan sols van prohibir el jazz", tal i com va apuntar un membre del públic.

Marató progressiva

Un cop finalitzada la taula rodona, el PRO-GRA-SSIU va deixar pas a tota una marató d'actuacions en directe. Van donar el tret de sortida Trajecte Final amb la seva reinterpretació d'"Ocells del més enllà", un muntatge preparat expressament per a la jornada. També s'havia format expressament per a l'ocasió el Soley Grup, combo encapçalat per Jordi Soley (teclat) i completat per músics de primeríssima línia com són Marc Ayza (bateria), Toni Español (percussions), Jordi Fiol (baix), Albert Costa (trombó), Oriol Vallès (trompeta) i Pau Vidal (saxo). Una maquinària de precisió apoderant-se de clàssics propis i aliens. Un repertori on no hi van faltar "Ones nones" (Companyia Elèctrica Dharma) i "To de re" (Orquestra Mirasol). I una demostració d'ofici, solvència i boníssimes maneres. Menció a part es mereix el duet de bateria i percussió que es van marcar Ayza i Español a la meitat de "To de re". Per a emmarcar, literalment. Finalment, Trajecte Final van tornar a l'escenari per a interpretar amb Emili Baleriola (Màquina!, Orquestra Plateria...) i Toni Palacín diversos temes dels seus respectius repertoris. El comiat, amb "Stand by Me" (Ben E. King) reconvertit en estàndard jazzístic i filtrat per la veu estripada de Palacín, va ser dels que marquen època.

Gómez-Font, Torra, Soley, Sabatés i Palacín, durant la taula rodona - Foto Oriol S. 

Trajecte Final - Foto Oriol S.

Soley Grup - Foto Oriol S.

Trajecte Final amb Emili Baleriola - Foto Oriol S.

Toni Palacín - Foto Oriol S.

Exposició de material històric - Foto Oriol S.

Originalment publicat a Brubaker.

PRO-GRA-SSIU. Dels clubs de jazz als camps de futbol: l'origen del rock progressiu a la Península Ibèrica

Jordi Sabatés (a la dreta), amb B.B. King.

Torna el PRO-GRA-SSIU. Si l'any passat vam dedicar la jornada a analitzar el Primer Festival de Música Progressiva de Granollers (1971), enguany anirem encara més enrere i ens centrarem en les arrels del propi rock progressiu a casa nostra. Unes arrels que es troben en l'àmbit jazzístic i que també van tenir un fort ressò a la capital vallesana. Durant la jornada s’interpretarà en directe el disc “Ocells del més enllà” de Jordi Sabatés. Prèviament tindrà lloc una taula rodona amb testimonis directes de l'època, entre ells el propi Sabatés, nom de referència tant del jazz com de la música progressiva a casa nostra, estretament vinculat a bandes i solistes com Om, Pau Riba o Tete Montoliu. El PRO-GRA-SSIU tindrà lloc el proper dissabte, 9 de maig (19h) a la NAUB1.

Brubaker

NAUB1

El PRO-GRA-SSIU a Ràdio Granollers

Ja poden escoltar online l'edició d'avui del programa Terra de Músics de Ràdio Granollers, dedicada al PRO-GRA-SSIU. Hi hem assistit Àlex Gómez-Font, Karles Torra, Miquel Pasqual (Trajecte Final) i un servidor, i ha intervingut per telèfon el gran Jordi Sabatés. Recordin que el PRO-GRA-SSIU tindrà lloc el 9 de maig a la NAUB1. Poden escoltar el programa aquí.

Del jazz al prog

Torna el PRO-GRA-SSIU, la jornada d'anàlisi, memòria i recuperació de la nostra història musical impulsada pel periodista i activista cultural Àlex Gómez-Font i l'empresa cultural Brubaker. Si l’any passat vam recordar el Primer Festival de Música Progressiva de Granollers (1971), enguany anirem encara més enrere i ens centrarem en les arrels del propi rock progressiu a casa nostra. Unes arrels que es troben en l’àmbit jazzístic i que també van tenir un fort ressò a la capital vallesana. Per això comptarem amb una taula rodona on participaran el periodista Karles Torra i els músics Toni Palacín (Mi Generación), Manolo Elías (Tete Montoliu, Om, Jordi Sabatés…), Jordi Soley (teclista original de la Companyia Elèctrica Dharma) i Jordi Sabatés. Un cop finalitzada la taula rodona, el grup Trajecte Final interpretarà en directe i en la seva totalitat “Ocells del més enllà” (1975), del propi Jordi Sabatés, considerada com una de les obres clau del rock progressiu i de la música moderna de cambra tant a Catalunya com al conjunt d'Europa. Posteriorment s'enfilaran a l'escenari Soley Grup, formació que Jordi Soley ha creat expressament per a l'ocasió, i tota una sèrie de músics convidats entre els quals destaquen el propi Toni Palacín o Emili Baleriola (Màquina!, Orquestra Plateria...). La cita tindrà lloc el dissabte, 9 de maig (19h.), al Centre de Creació i Difusió Musical NAUB1 de Granollers.

Brubaker

NAUB1

Torna el PRO-GRA-SSIU

Torna el PRO-GRA-SSIU, la jornada d'anàlisi, memòria i recuperació de la nostra història musical impulsada pel periodista i activista cultural Àlex Gómez-Font i l'empresa cultural Brubaker. Si l’any passat vam recordar el Primer Festival de Música Progressiva de Granollers (1971), enguany anirem encara més enrere i ens centrarem en les arrels del propi rock progressiu a casa nostra. Unes arrels que es troben en l’àmbit jazzístic i que també van tenir un fort ressò a la capital vallesana. Durant la jornada s’interpretarà en directe i en la seva totalitat el disc “Ocells del més enllà” (1975) de Jordi Sabatés, considerat com una de les obres clau del rock progressiu i de la música moderna de cambra tant a Catalunya com al conjunt d'Europa. La cita tindrà lloc el dissabte, 9 de maig (19h.), al Centre de Creació i Difusió Musical NAUB1 de Granollers.

Més informació:

Brubaker

NAUB1