50 anys de "Wanted! The Outlaws"

Avui fa mig segle de la publicació de "Wanted! The Outlaws" (RCA, 1976), l'àlbum que va aplegar sota una mateix paraigua les veus de Waylon Jennings, Willie Nelson, Jessi Colter i Tompall Glaser. No era un disc col·laboratiu, com podia donar a entendre la seva caràtula, sinó un recopilatori de peces que tots quatre havien publicat anteriorment pel seu compte, més alguna novetat.

Tampoc se'l pot considerar com el punt de partida d'allò que aleshores ja s'anomenava outlaw country. Però sí que va ser i segueix sent el retrat més acurat d'aquell country d'estètica rebel que gravitava al marge de Nashville i de tota la seva indústria –i que orbitava al voltant d'Austin i el seu mític Armadillo World Headquarters–.

Entre les novetats destacava la inicial "My Heroes Have Always Been Cowboys", composició de Sharon Vaughn gravada per Jennings, que Nelson incorporaria anys més tard al seu repertori. També la presa en directe de "Good Hearted Woman", gravada en un concert del primer, amb la veu del Red Headed Stranger sobreposada a l'estudi.

Tampoc es pot passar per alt la lectura de "Honky Tonk Heroes (Like Me)", original de Billy Joe Shaver gravat per Jennings el 1973 i augmentat aquí amb noves pistes vocals i instrumentals. El mateix tractament es va aplicar a "Suspicious Minds", el clàssic de Mark James prèviament consagrat per Elvis Presley, que Jennings havia versionat el 1970.

"Wanted! The Outlaws" va ser el primer àlbum de country en obtenir la certificació de disc de platí, arribant a despatxar més d'un milió de còpies al seu moment. El 1996, RCA el va reeditar amb una desena de pistes addicionals –l'edició original contenia 11 cançons– per commemorar-ne el vintè aniversari.

50 anys de "Honky Tonk Heroes"

Als executius d'RCA no els va acabar d'agradar, fins al punt que van retardar-ne la publicació tant com van poder. En tot cas, quan finalment va veure la llum la crítica li va donar la raó, el públic va respondre amb entusiasme i el temps l'ha acabat convertint en un clàssic. "Honky Tonk Heroes" (1973), oportú títol per a un d'aquells àlbums vinguts a reivindicar les essències més genuïnes de la música country. També una de les obres més celebrades de Waylon Jennings. Avui es commemoren 50 anys de la seva posada a la venda.

Gravat als estudis de la disquera en qüestió a Nashville, "Honky Tonk Heroes" inclou nou peces compostes per un aleshores desconegut Billy Joe Shaver, a qui el mateix Jennings havia fet l'encàrrec després d'haver coincidit amb ell en un festival promogut per Willie Nelson. Aquí hi tenim clàssics de la ploma de Shaver, però també de la veu de Jennings, com ara "You Ask Me To" –coescirta per tots dos-, "Old Five and Dimers Like Me", "Willy the Wandering Gypsy and Me" o la peça titular.

La desena pista, la que tanca el disc, és obra de Troy Seals i Donnie Fritts. "We Had It All", crepuscular balada que han arribat a gravar gegants com els Rolling Stones però Jennings va enregistrar primer. Setmanes abans de publicar-se "Honky Tonk Heroes", el mateix Willie Nelson havia lliurat l'igualment essencial "Shotgun Willie" (1973). Entre l'un i l'altre, pràcticament es van inventar allò que s'acabaria anomenant outlaw country.

50 anys de "Shotgun Willie"

És difícil concretar el punt de partida d'allò que es va anomenar outlaw country, sobretot tenint en compte que bona part dels seus actors principals ja portaven una bona temporada fent música quan el terme es va començar a popularitzar durant la primera meitat de la dècada dels 70. Willie Nelson va ser un d'aquells actors, i "Shotgun Willie" una de les obres que el van situar a l'avantguarda d'un moviment que va plantar cara a l'establishment de Nashville i gairebé va guanyar. Es va posar a la venda l'11 de juny de 1973, avui fa 50 anys.

El 16è àlbum d'estudi de Nelson coincideix amb un moment de canvis molt més que substancials a la trajectòria del texà. D'entrada, va ser el primer disc que va publicar sota el paraigua d'Atlantic després d'haver trencat relacions amb el seu anterior segell, RCA. Però també va coincidir amb la seva marxa de Nashville per tornar a la seva Texas natal i més concretament a Austin, on va entrar en contacte amb l'escena de l'Armadillo World Headquarters, bressol de l'outlaw country i nou punt de partida a tots els nivells per a Nelson.

Gravat als estudis d'Atlantic a Nova York, amb Jerry Wexler, Arif Mardin i David Briggs a la producció i una nòmina de músics de sessió on figuraven vells amics i coneguts com Augie Meyers, Waylon Jennings o la germana del mateix autor, Bobbie Nelson, "Shotgun Willie" alterna el country gran reserva d'"Stay All Night (Stay a Little Longer)" –original de Bob Wills- amb els aires southern rock de "Devil in a Sleepin' Bag" o la peça titular. També és l'àlbum de "Whiskey River", aquell original de Johnny Bush que Nelson pràcticament es va fer seu. Impagable, per cert, la caràtula amb el rostre del cantant inserit als dos canons d'una escopeta.

Eli "Paperboy" Reed - "Down Every Road" (2022)

El noble art de fer una versió. D'agafar una composició aliena i traslladar-la fins als propis paràmetres o, en el seu defecte, fins a coordenades que d'alguna manera puguin contrastar amb les del punt de partida. Eli "Paperboy" Reed és originari de Boston i va debutar discogràficament durant la primera dècada del segle XXI, però els seus treballs solen evocar aquell soul que es practicava al sud dels Estats Units durant la dècada dels 60 del segle passat, el que bevia més directament del blues i del gòspel, i solia manifestar-se tan greixós com elegant, tan visceral com espiritual.

"Down Every Road" (2022), el seu setè àlbum, és un disc de versions centrat en el repertori de Merle Haggard (1937-2016), un dels noms més capitals de la història de la música country, figura essencial del Bakersfield Sound i precursor del moviment outlaw. Que el de Massachusetts hagi reinterpretat les seves cançons a ritme de soul –i que ho hagi fet amb tanta passió com encert- ens ve a recordar que les barreres entre determinats estils musicals solen ser més protocolàries que una altra cosa, sobretot quan aquests han crescut de forma paral·lela –sovint retroalimentant-se mútuament- sobre el mateix terreny.

Comença el plàstic en qüestió amb tot un clàssic de clàssics, ni més ni menys que "Mama Tried", com a carta de benvinguda a una selecció on no hi és tot allò que podria haver-hi –un segon volum seria igual de benvingut-, però on tot allò que hi ha sona a glòria pels quatre costats. "I'm Bringing Home Good News" podria ser una joia perduda a l'arxiu d'Stax. "If We Make It through December" té tota l'elegància i la corpulència d'un Elvis a Las Vegas. "Silver Wings" guanya un deliciós matís pop. I "Today I Started Loving You Again" es revela eterna com el primer dia en un emotiu duet vocal amb Sabine McCalla.

Ed Bruce (1939-2021)

ED BRUCE

(1939-2021)

A Ed Bruce se'l recordarà sobretot com l'autor de "Mammas Don't Let Your Babies Grow Up to Be Cowboys", un dels duets amb què Waylon Jennings i Willie Nelson es van consolidar l'any 1978 a l'avantguarda del moviment outlaw country. Posteriorment, Jennings i Nelson van gravar encara una altra de les seves composicions, "The Last Cowboy Song", com a membres d'aquell supergrup que va esdevenir The Highwaymen –completaven la formació Johnny Cash i Kris Kristofferson-. Bruce va destacar sobretot en l'àmbit del country, arribant a assolir un número 1 l'any 1982 amb el single "You're the Best Break This Old Heart Ever Had". Menys coneguts, però igualment són reivindicables, són els seus inicis com a intèrpret de rockabilly, encara sota el nom artístic d'Edwin Bruce i debutant a l'escuderia Sun Records amb el single "Rockin' Boppin' Baby" el 1957. Ens ha deixat a l'edat de 81 anys.