Jim Lauderdale, Los Hermanos Cubero i Eli "Paperboy" Reed al Blues & Ritmes 2024

Jim Lauderdale torna al Blues & Ritmes per tocar amb Los Hermanos Cubero.

Jim Lauderdale amb Los Hermanos Cubero, Eli "Paperboy" Reed, Sam Outlaw, La Santa Cecilia i Vieux Farka Touré formen el cartell del Blues & Ritmes 2024. Eclèctic programa que es desplegarà del 12 al 21 d'abril als teatres Zorrilla i Margarida Xirgu de Badalona.

Quan la saturació de les agendes és més que mai a l'ordre del dia i la indústria de la música en directe sembla cada cop més abocada al tot s'hi val a l'hora d'omplir programacions, cal saludar les iniciatives que encara saben conjugar valors com l'eclecticisme, la coherència i el poc a poc. El Blues & Ritmes és aquell festival que durant més de tres dècades ha portat fins a Badalona incomptables referents de les músiques d'arrel d'un i altre costat de l'Atlàntic, sovint cars de veure als nostres escenaris, emmarcant les seves actuacions en entorns tan agraïts com els dels teatres Zorrilla i Margarida Xirgu.

Són aquests dos espais els que acolliran una nova edició de la mostra entre els dies 12 i 21 d'abril, amb un cartell on destaca el concert a trio que hi faran Jim Lauderdale i Los Hermanos Cubero (13 d'abril, Teatre Zorrilla). Una proposta de creació pròpia, i un format fins ara inèdit i qui sap si irrepetible. Un dels pilars del country de les passades tres dècades i mitja –i vell conegut de la casa-, amb un cançoner que ha alimentat repertoris que van de George Strait a Elvis Costello i de les Dixie Chicks a Patty Loveless, actuant conjuntament amb l'únic duet que ha estat capaç d'escurçar distàncies entre l'Alcarria i els Apalatxes. Agafin-se fort, que això promet.

El Blues & Ritmes 2024 començarà el 12 d'abril al Teatre Margarida Xirgu amb un doble programa d'impacte: Eli "Paperboy" Reed, un dels noms forts del soul més greixós i genuí en ple segle XXI, presentant el flamant "Hits and Misses" (2023), i Sam Outlaw, valor a l'alça d'aquell country que sap flirtejar amb el pop sense perdre de vista les essències. Completaran el cartell La Santa Cecilia (20  d'abril, Teatre Margarida Xirgu) i Vieux Farka Touré (21 d'abril, Teatre Margarida Xirgu). Els nous ambaixadors globals de la comunitat llatinoamericana del centre de Los Angeles, i la segona generació d'una de les grans nissagues musicals de Mali i de l'oest del continent africà. Ni més ni menys.

Més informació i entrades en aquest enllaç.

Versions amb accent del Sud

La formació actual dels Black Crowes – Foto Wes Orchoski.

Ens referíem recentment a tot allò que implica el fet d'interpretar una versió d'una composició aliena, i posàvem com a exemple de bones pràctiques el darrer àlbum d'Eli "Paperboy" Reed, un "Down Every Road" (2022) on el de Boston trasllada el cançoner country de Merle Haggard fins a les coordenades del soul més genuí. Gairebé a l'extrem oposat s'hi troba l'últim llançament d'uns Blackberry Smoke que han optat per retre homenatge als Rolling Stones amb un ep titulat, simple i oportunament, "Stoned" (2022).

Un total de set peces compostes i gravades per Ses Majestats entre 1968 i 1978 –amb una especial fixació per "Sticky Fingers" (1971), l'àlbum més vegades citat, amb tres pistes en total-, despatxades per la banda d'Atlanta amb l'ofici i la passió que la caracteritzen. El problema és que ens trobem davant d'un grup de southern rock –un dels millors del que portem de segle, per cert- interpretant un repertori que constitueix una part essencial de l'adn d'aquest gènere. Vaja, que en lloc de reinterpretar el cànon stonià n'han tingut prou essent fidels als originals. Cosa que pot restar interès al plàstic, però assegura una bona estona tan bon punt sonen els primers acords d'"All Down the Line".

Més inspirada es presenta una altra banda de southern rock originària d'Atlanta, els reformats Black Crowes, en un ep de versions igualment temàtic, en aquest cas centrat en una sèrie de clàssics que commemoren enguany el seu cinquantenari. "1972" (2022), l'han titulat, en referència a un any durant el qual van veure algunes de les obres capitals de la música del segle XX. També citen als Stones amb un "Rocks Off" que òbviament se saben de memòria, i afegeixen a la selecció noms com els de T.Rex ("The Slider"), David Bowie ("Moonage Daydream") o els Temptations ("Papa Was a Rollin' Stone"). En cada cas es nota el segell dels germans Robinson, que la tardor vinent visitaran Barcelona amb una nova –i polèmica- formació dels Crowes.

Des d'unes coordenades no gaire allunyades del southern rock, les del country rock més genuí, la Nitty Gritty Dirt Band presenta un àlbum de versions també temàtic. "Dirt Does Dylan" (2022) és, com indica el seu títol, un disc de tribut a Bob Dylan. Partint del principi que ningú més pot sonar com el de Duluth, i que les seves cançons donen peu a tota mena d'interpretacions –començant per les que fa ell mateix als seus concerts-, Jeff Hanna i companyia saben treure molt de suc de títols com un "Tonight I'll Be Staying Here with You" que gairebé els sembla fet a mida. A "Forever Young" hi col·laboren Larkin Poe. I a "The Times They Are A-Changin'" ho fan gegants com Rosanne Cash, Steve Earle o Jason Isbell –sí, un cop més la connexió southern-.

Eli "Paperboy" Reed - "Down Every Road" (2022)

El noble art de fer una versió. D'agafar una composició aliena i traslladar-la fins als propis paràmetres o, en el seu defecte, fins a coordenades que d'alguna manera puguin contrastar amb les del punt de partida. Eli "Paperboy" Reed és originari de Boston i va debutar discogràficament durant la primera dècada del segle XXI, però els seus treballs solen evocar aquell soul que es practicava al sud dels Estats Units durant la dècada dels 60 del segle passat, el que bevia més directament del blues i del gòspel, i solia manifestar-se tan greixós com elegant, tan visceral com espiritual.

"Down Every Road" (2022), el seu setè àlbum, és un disc de versions centrat en el repertori de Merle Haggard (1937-2016), un dels noms més capitals de la història de la música country, figura essencial del Bakersfield Sound i precursor del moviment outlaw. Que el de Massachusetts hagi reinterpretat les seves cançons a ritme de soul –i que ho hagi fet amb tanta passió com encert- ens ve a recordar que les barreres entre determinats estils musicals solen ser més protocolàries que una altra cosa, sobretot quan aquests han crescut de forma paral·lela –sovint retroalimentant-se mútuament- sobre el mateix terreny.

Comença el plàstic en qüestió amb tot un clàssic de clàssics, ni més ni menys que "Mama Tried", com a carta de benvinguda a una selecció on no hi és tot allò que podria haver-hi –un segon volum seria igual de benvingut-, però on tot allò que hi ha sona a glòria pels quatre costats. "I'm Bringing Home Good News" podria ser una joia perduda a l'arxiu d'Stax. "If We Make It through December" té tota l'elegància i la corpulència d'un Elvis a Las Vegas. "Silver Wings" guanya un deliciós matís pop. I "Today I Started Loving You Again" es revela eterna com el primer dia en un emotiu duet vocal amb Sabine McCalla.