Tommy Talton (1949-2023)

TOMMY TALTON
(1949-2023)

Ha mort Tommy Talton, guitarrista, cantant i fundador de Cowboy juntament amb el també traspassat Scott Boyer. Combo de country i southern rock injustament oblidat, veí i contemporani de The Allman Brothers Band a la Jacksonville de finals dels 60. Talton i Duane Allman eren amics, fins al punt que aquest últim va passar per l'estudi quan Cowboy van gravar la que esdevindria la seva cançó més popular, "Please Be with Me", de l'àlbum "5'll Getcha Ten" (1971) –pocs anys després la va versionar Eric Clapton a "461 Ocean Boulevard" (1974), i els mateixos Allman Brothers també solien tocar-la en directe-. Talton també va formar part dels projectes solistes de Gregg Allman i Dickey Betts, i va treballar amb Kitty Wells, Paul Butterfield i Billy Joe Shaver, entre d'altres. Quan els Allmans tot just es refeien de la pèrdua de Duane, va ser ell qui va passar per l'estudi a tornar-los el favor tot tocant la guitarra a "Pony Boy", la peça que va acabar tancant el monumental –i recentment cinquantenari- "Brothers and Sisters" (1973). Abans de formar Cowboy, Talton havia militat a la banda de garatge We The People.

50 anys de "Honky Tonk Heroes"

Als executius d'RCA no els va acabar d'agradar, fins al punt que van retardar-ne la publicació tant com van poder. En tot cas, quan finalment va veure la llum la crítica li va donar la raó, el públic va respondre amb entusiasme i el temps l'ha acabat convertint en un clàssic. "Honky Tonk Heroes" (1973), oportú títol per a un d'aquells àlbums vinguts a reivindicar les essències més genuïnes de la música country. També una de les obres més celebrades de Waylon Jennings. Avui es commemoren 50 anys de la seva posada a la venda.

Gravat als estudis de la disquera en qüestió a Nashville, "Honky Tonk Heroes" inclou nou peces compostes per un aleshores desconegut Billy Joe Shaver, a qui el mateix Jennings havia fet l'encàrrec després d'haver coincidit amb ell en un festival promogut per Willie Nelson. Aquí hi tenim clàssics de la ploma de Shaver, però també de la veu de Jennings, com ara "You Ask Me To" –coescirta per tots dos-, "Old Five and Dimers Like Me", "Willy the Wandering Gypsy and Me" o la peça titular.

La desena pista, la que tanca el disc, és obra de Troy Seals i Donnie Fritts. "We Had It All", crepuscular balada que han arribat a gravar gegants com els Rolling Stones però Jennings va enregistrar primer. Setmanes abans de publicar-se "Honky Tonk Heroes", el mateix Willie Nelson havia lliurat l'igualment essencial "Shotgun Willie" (1973). Entre l'un i l'altre, pràcticament es van inventar allò que s'acabaria anomenant outlaw country.

Billy Joe Shaver (1939-2020)

Foto Jason Kempin/Getty Images.

BILLY JOE SHAVER

(1939-2020)

Willie Nelson, Waylon Jennings, Elvis Presley, Kris Kristofferson i Johnny Cash van gravar les seves cançons. Prèviament, ell les havia viscut. Billy Joe Shaver no va ser tan sols un pioner del moviment outlaw, també en va ser un dels arquitectes i exponents més genuïns. Seves eren les composicions a partir de les quals va edificar Jennings "Honky Tonk Heroes" (1973), un dels seus àlbums de capçalera i un dels fonaments del propi outlaw country.

Pel seu compte, Shaver va arribar a publicar una vintena d'àlbums que aprofundien en les arrels del country des d'una perspectiva atrevida i renovadora que xocava frontalment amb els postulats habitualment conservadors de Nashville. Reivindicat per figures que van de Bob Dylan a Steve Earle, considerat per Nelson ara fa deu anys com el millor compositor vivent de cançons, destaquen a la seva discografia títols com "Old Five and Dimers Like Me" (1973), "Gipsy Boy" (1977) o "Tramp on Your Street" (1993), signat a mitges amb el seu fill, Eddy Shaver.

Ens ha deixat a l'edat de 81 anys, i a pocs dies de perdre un altre referent de l'òrbita outlaw com era Jerry Jeff Walker.

15 anys sense Johnny Cash

Johnny Cash (1932-2003), a l'època en què va gravar "Silver".

Va caure recentment a les meves mans una reedició de "Silver" (1979), un dels àlbums generalment considerats menors en una discografia tan inabastable com és la de Johnny Cash. I no deixa de ser curiosa aquesta consideració d'obra menor quan ens trobem davant d'un plàstic que pot no estar a l'alçada dels grans clàssics de Cash, però a data d'avui segueix passant la mà per la cara de bona part de les produccions que es van dur a terme aquell mateix any a l'entorn de Nashville.

Part del seu encant radica en l'alternança de peces originals i estàndards del country -atenció a la majestuosa lectura de "(Ghost) Riders in the Sky"- amb composicions d'autors aleshores en fase emergent com Rodney Crowell o Billy Joe Shaver. Però també cal destacar un equip de primera on figuraven veterans i vells coneguts com Bob Wooton (guitarra), W.S. Holland (bateria) o fins i tot el mateix George Jones -que faria avui 87 anys de trobar-se encara entre nosaltres-, amb qui Cash va compartir tasques vocals a "I'll Say It's True" -i en una revisió d'"I Still Miss Someone" que originalment va quedar fora del disc però ha figurat com a bonus track en edicions posteriors-.

Menció a part es mereix tot un Jack Clement, que a més de produir el plàstic va enregistrar diverses pistes de guitarra i va aportar també una composicio pròpia, la preciosa "West Canterbury Subdivision Blues". L'escolto mentre escric aquestes línies, commemorant que tal dia com avui de fa 15 anys ens deixava l'Home de Negre.