SURFING SIRLES
Moog, Barcelona
September 8th, 2011
Fa ja uns quants anys que tinc el plaer de conèixer-los personalment, i cada dia que passa m'agraden més. Aquesta foto correspòn a la nit en què vaig tenir el plaer de compartir escenari amb ells i Les Fat Jones al Moog. Una nit que van tancar els Sirles amb un concert sorpresa -no estaven anunciats al cartell- i tan incendiari com de costum. I també com de costum, no va faltar l'anècdota. Si una vegada aquesta anècdota era un monopatí que volava per la sala durant l'actuació del quartet barceloní, aquest cop va ser un turista britànic amb les venes saturades d'alcohol que va esdevenir inequívocament el rei de la pista. Sí, de la pista, perquè qui realment regnava a la sala eren aquests quatre senyors.
Grups com Surfing Sirles o Liannallull són molt necessaris en aquests moments. Quan el pop i el rock en català es basen en productes prefabricats que canten en un idioma de diccionari -atenció: no parlo de Manel, que em semblen un grupàs, sinó de tota la llarga llista d'imitadors seus que viuen de les rendes públiques i els circuits oficialistes-, és imprescindible que algú aporti el contrapunt. I el contrapunt a tanta correcció política i lingüística mal entesa és el català de carrer. El lèxic directe i el llenguatge canalla i sense artificis. Aquesta gent ho té, i no només ho demostra a l'hora de fer lletres, sinó també amb unes cançons que aporten frescor. Aquella frescor que mai trobaran als rancis despatxos oficials.
http://www.myspace.com/surfingsirles
Audio: "El Trineu" - Surfing Sirles
Moog, Barcelona
September 8th, 2011
Fa ja uns quants anys que tinc el plaer de conèixer-los personalment, i cada dia que passa m'agraden més. Aquesta foto correspòn a la nit en què vaig tenir el plaer de compartir escenari amb ells i Les Fat Jones al Moog. Una nit que van tancar els Sirles amb un concert sorpresa -no estaven anunciats al cartell- i tan incendiari com de costum. I també com de costum, no va faltar l'anècdota. Si una vegada aquesta anècdota era un monopatí que volava per la sala durant l'actuació del quartet barceloní, aquest cop va ser un turista britànic amb les venes saturades d'alcohol que va esdevenir inequívocament el rei de la pista. Sí, de la pista, perquè qui realment regnava a la sala eren aquests quatre senyors.
Grups com Surfing Sirles o Liannallull són molt necessaris en aquests moments. Quan el pop i el rock en català es basen en productes prefabricats que canten en un idioma de diccionari -atenció: no parlo de Manel, que em semblen un grupàs, sinó de tota la llarga llista d'imitadors seus que viuen de les rendes públiques i els circuits oficialistes-, és imprescindible que algú aporti el contrapunt. I el contrapunt a tanta correcció política i lingüística mal entesa és el català de carrer. El lèxic directe i el llenguatge canalla i sense artificis. Aquesta gent ho té, i no només ho demostra a l'hora de fer lletres, sinó també amb unes cançons que aporten frescor. Aquella frescor que mai trobaran als rancis despatxos oficials.
http://www.myspace.com/surfingsirles
Audio: "El Trineu" - Surfing Sirles
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada