LITTLE SCREAM
Laurel Sprengelmeyer, nord-americana establerta a Montreal (Canada) i més coneguda com a Little Scream. I per a un servidor, la gran sorpresa del BAM d'aquest any. Un conglomerat de folk, psicodèlia, soroll i guitarres nervioses, amb l'impagable marc de fons de la plaça del Rei. Un concert d'aquells que, en acabar-se, et fan córrer a comprar el disc ("The Golden Record", altament recomanable). El millor que he vist en aquest BAM, juntament amb uns Villagers en estat de gràcia i uns Anímic que es troben ara en el seu millor moment.
Al multitudinari concert de la fàbrica d'Estrella Damm, directament no hi vaig posar els peus. Les meves experiències passades en aquell escenari ja m'havien deixat clar que allà hi pots fer qualsevol cosa menys escoltar música. I el cartell promocional d'aquest any encara deixava les coses més clares: un dibuix farcit de festa (gent ballant) i un títol ("La invasió de l'antiga fàbrica d'Estrella Damm") de proporcions bíbliques. En canvi, els noms dels grups que hi tocaven apareixien en un racó del cartell, ben petits, com un element secundari i gairebé prescindible. Quanta raó tenia Miqui Puig quan em va dir aquella frase lapidària: "En aquest país, primer és la cervesa i després la música". Trist, molt trist, però totalment cert.
Audio: "Red Hunting Jacket" - Little Scream
Laurel Sprengelmeyer, nord-americana establerta a Montreal (Canada) i més coneguda com a Little Scream. I per a un servidor, la gran sorpresa del BAM d'aquest any. Un conglomerat de folk, psicodèlia, soroll i guitarres nervioses, amb l'impagable marc de fons de la plaça del Rei. Un concert d'aquells que, en acabar-se, et fan córrer a comprar el disc ("The Golden Record", altament recomanable). El millor que he vist en aquest BAM, juntament amb uns Villagers en estat de gràcia i uns Anímic que es troben ara en el seu millor moment.
Al multitudinari concert de la fàbrica d'Estrella Damm, directament no hi vaig posar els peus. Les meves experiències passades en aquell escenari ja m'havien deixat clar que allà hi pots fer qualsevol cosa menys escoltar música. I el cartell promocional d'aquest any encara deixava les coses més clares: un dibuix farcit de festa (gent ballant) i un títol ("La invasió de l'antiga fàbrica d'Estrella Damm") de proporcions bíbliques. En canvi, els noms dels grups que hi tocaven apareixien en un racó del cartell, ben petits, com un element secundari i gairebé prescindible. Quanta raó tenia Miqui Puig quan em va dir aquella frase lapidària: "En aquest país, primer és la cervesa i després la música". Trist, molt trist, però totalment cert.
Audio: "Red Hunting Jacket" - Little Scream
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada