Carrerons sense nom que s'endinsen en móns desconeguts. Decadència urbana que espanta turistes i atrapa ànimes perdudes. Terra mullada, herba cremada i les vies d'un tren de servei que circula dos cops al dia. Parets on artistes urbans han deixat la seves empremtes vitals. Vivendes senzilles, vistes des del darrere, ensenyen tot allò que amaga la porta principal. I al fons, com si d'una catedral groga i blava es tractés, s'alça imponent l'estadi de
Audio: "Mi tiempo es hoy" - Lou Weed
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada