La
Boca, Buenos Aires. August 2011.
El Museo Histórico de Cera de La
Boca està tancat, però no trigarà a obrir. A quina hora? No
se sap, però segurament serà cosa de deu minuts. T'ho diuen amb somriures a la
cara dues noies que es dediquen a vendre souvenirs als turistes. La qüestió és
que al cap de deu minuts el museu segueix tancat, i al cap de mitja hora també.
Decideixes preguntar què passa a un home gran que hi ha just al costat de la
porta. Hauràs de tornar més tard, t'explica, perquè el museu no obrirà fins al
migdia. I ja posats, et pregunta d'on ets i t'explica molt amablement els seus
viatges de joventut per Europa. Molt amablement, perquè tu ni tan sols li
havies demanat que ho fés. I sobretot perquè el que vol en realitat és que
vagis a dinar al seu restaurant. I per si la seva simpatia no t'ha convençut, et
presenta una ballarina encara més simpàtica que oferirà un espectacle de tango
en aquell mateix menjador. Una raó de pes, penses, o més aviat dues -els ulls,
evidentment: mirades com aquella no es veuen cada dia-. Però tanta simpatia et
desborda i decideixes matar el temps passejant per La Boca mentre esperes
l'obertura del museu. Tornes passat el migdia i la porta segueix tancada.
L'home gran ha desaparegut, però un cambrer del restaurant ve a recordar-te que
en breu començarà l'espectacle de tango. Li preguntes pel museu i t'explica que
avui està tancat. Resolt el misteri, recordes l'home gran i la seva hàbil
dialèctica. Una imatge mental que de seguida deixa pas a una altra: la
simpàtica ballarina i les seves raons de pes -els ulls, evidentment-. En qüestió
de minuts, et trobes assegut en un menjador enorme i gairebé buit, degustant un
choripán amb chimichurri i veient com la noia balla tango amb la seva parella.
I mentre ella aixeca una cama i aquella faldilla ensenya parts del seu cos que
fins ara havies evitat imaginar-te, tu mossegues el choripán i penses que sí,
que segurament és cert que Argentina té la millor carn del món. I que bona que
està!
A la fotografia, cases de colors a Caminito, artèria vital de La Boca.
Audio: "Caminito" - Carlos Gardel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada