Cada any que passa em fan més mandra les tan publicitades llaminadures discogràfiques que s'editen amb motiu del Record Store Day. I no perquè no n'hi hagi de realment sucoses, sinó perquè tot plegat sembla haver esdevingut un simple tràmit. Artistes com el mateix Paul Weller se'n van distanciar anys enrere perquè, deien, aquestes llaminadures acabaven servint per a fomentar l'especulació al mercat del col·leccionisme. No li faltava raó al Modfather, i si m'ho permeten jo afegiria que aquesta mena d'edicions limitades però produïdes gairebé en cadena tan sols aconsegueixen banalitzar una pràctica, el col·leccionisme, que sempre he apreciat i que jo mateix practico. En altres paraules, no és el mateix una edició original d'un disc dels Beatles o un ep de tirada limitada editat al seu dia per Motörhead, que un reclam pensat únicament per a exercir com a reclam tal dia com avui. Sigui com sigui, d'aquí a poques hores assistiré als actes del Record Store Day. I no compraré cap d'aquestes llaminadures, però algun disc segur que caurà perquè sóc incapaç d'entrar a una disqueria i sortir-ne amb les mans buides. I, faltaria més, gaudiré d'algunes de les actuacions en directe que s'han programat al llarg de la jornada en aquests espais la funció dels quals va molt més enllà del propi comerç. Sigui com sigui, que les botigues de discos s'omplin avui de gom a gom, que venguin molts plàstics i que l'experiència serveixi no tan sols per posar de relleu el seu paper sinó, sobretot, per fer-les una mica més viables en el conjunt de l'any. Bon Record Store Day a tothom, i no deixin mai de comprar discos marqui el que marqui el calendari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada