Amy Macdonald a Razzmatazz

AMY MACDONALD

Razzmatazz, Barcelona

14 d'abril de 2018

Amy Macdonald tornava la nit passada a Barcelona després d'una llarga absència i amb nova banda d'acompanyament. Una formació de petit format -guitarra, contrabaix i teclats- que s'estrenava ahir sobre les taules. "És el primer cop que toquem tots junts", va anunciar l'escocesa durant els primers minuts del recital, "és a dir que tant podem fer-ho molt bé com oferir un concert terrible". Al final no va ser ni una cosa ni l'altra, sinó un passi correcte i sense cap sorpresa en positiu ni en negatiu. Destacat protagonisme del material recent -venia a defensar el gens menyspreable "Under Stars" (2017)- i, per acabar d'escalfar l'ambient, nombroses cites a l'encara celebrat "This Is the Life" (2007).

Admetem-ho, cap àltre àlbum de Macdonald acaba d'aguantar les comparacions amb aquella òpera prima. I no pas perquè siguin mals discos sinó perquè cap d'ells aconsegueix eixamplar el discurs inicial, un folk-rock transatlàntic que es debat permanentment entre la fidelitat a unes arrels aparentment profundes i la necessitat de complaure un públic més transversal. La qual cosa no vol dir que peces com "Dream On" o "Down by the Water" -totes dues d'"Under Stars"- no puguin brillar en directe, sinó que els moments més aplaudits de nits com la d'ahir segueixen essent per naturalesa "Mr Rock & Roll" i la pròpia "This Is the Life". Menció a part va merèixer, això sí, la fràgil lectura de "Dancing in the Dark" (Bruce Springsteen) que Macdonald va oferir en solitari. Enorme en les distàncies curtes.