És increïble el llarg camí que ha seguit Gwenno Saunders -artísticament coneguda com a Gwenno- durant la passada dècada. De facturar hits de temporada -entranyables a aquestes alçades, però de temporada per naturalesa- amb The Pipettes, a esdevenir una de les veus més singulars del pop britànic. Els seus dos discos en solitari -"Y Dydd Olaf" (2014) i "Le Kov" (2018)- són col·leccions de cançons sofisticades, farcides de paisatges freds i textures oníriques que contrasten amb la senzillesa i la immediatesa de les Pipettes. Un cop de volant en clau inconformista -per a posar les coses encara més difícils a qui encara s'esperi d'ella allò que ja no pot ni vol oferir, ha adoptat el gal·lès com a llengua vehicular- que ara per ara ha donat dos capítols dignes d'emmarcar. Han passat quatre anys entre l'un i l'altre, la noia prefereix prendre's el seu temps i signar obres memorables abans d'anar amb pressa i satisfer únicament les pressions del mercat. Però tant de bo no haguem d'esperar tant per a poder escoltar el tercer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada