|
Bob Dylan amb la seva banda. |
Encara tinc ben present el pas de
Bob Dylan pel Liceu. I havent presenciat el que vaig poder presenciar la nit del passat 31 de març em faig una pregunta que pot semblar absurda però després de donar-hi moltes voltes m'adono que no ho és en absolut. Posats a etiquetar, quin gènere musical podem dir que practiquen el de Duluth i aquest tros de banda que li cobreix les espatlles nit rere nit? Si contemplem l'evolució de Dylan des d'una perspectiva històrica, podem recordar que va ser un dels rostres visibles del revival folk de principis dels 60, un dels arquitectes d'allò que es va anomenar folk-rock un cop va optar per electrificar el seu so, i posteriorment també un pioner del country-rock. De les tres etiquetes citades, la de folk-rock és la que millor defineix el conjunt de la seva obra. Però no és menys cert que durant les passades dècades, al mateix temps que revelava la seva passió per rescatar, reinventar i revaloritzar les sonoritats més primitives del cànon musical nord-americà, ha jugat al seu aire amb gèneres com el blues, el country (sense -rock) o fins i tot el rock'n'roll entès tal i com es feia durant els anys 50 -com a mostra el
"Thunder on the Mountain" que es va marcar abans d'ahir al Liceu, una lectura que podria haver signat el mateix Little Richard en els seus millors anys-. Dylan toca folk, blues, country i rock, però a la vegada no es limita a tocar res de tot això sinó que ho barreja per a extreure'n quelcom únic. I és així com, amb 76 anys a l'esquena i amb una voluntat gens dissimulada de mirar enrere, acaba esdevenint més novedós i innovador que bona part dels jovenets que presumeixen dia sí i dia també d'haver descobert la sopa d'all. Qui sap si no acabarà essent la seva producció discogràfica de les darreres dues dècades la que millor arribarà a definir el terme Americana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada