Lluís Paloma presenta l'últim capítol del que ell mateix ha definit com una trilogia informal de discos instrumentals. Un format curiós, tenint en compte que la veu és precisament un dels trets més distintius del discurs del terrassenc, però a la vegada una bona oportunitat de situar en primer terme la seva vessant compositiva. Com els seus precedents -"Alt Bee's Rage" (2015) i "Biedroneczki estan en punts" (2017)-, "Rainbow Harbingers in Teledysk" (2018) conté tot un seguit de peces d'estructura sofisticada, acabades amb MIDI, evocadores en ocasions de l'artesania pop d'un Todd Rundgren, en d'altres del rock progressiu més còsmic ("You're so Kind I Go Home"), i fins i tot del minimalisme més primitivista. La música de Paloma no és fàcil, requereix l'esforç de l'oient i això és un pecat gairebé capital en un món cada dia més governat per la immediatesa, però la recompensa per a qui s'avingui a endinsar-se en obres com aquesta no té preu. Per als nouvinguts, una vegada més, recomanar primer l'escolta de treballs més accessibles com el per ara definitiu "1964" (2015). Poden fer-ho a Bandcamp.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada