Confesso que havia perdut feia temps la pista de Ginger, concretament des que el vaig poder veure en un escenari acompanyant a Michael Monroe ja fa uns quants anys. Però de tant en tant encara em concedeixo el plaer d'escoltar-lo al capdavant de The Wildhearts, aquella banda amb la qual ha signat durant les passades tres dècades tota una sèrie de perles mai prou valorades en clau power pop. El cas és que m'ha sorprès escoltar el seu darrer treball en solitari. Un àlbum que signa com a Ginger Wildheart i on s'acosta a les coordenades de la música country. Ho fa des d'aquell sentit melòdic que sempre l'ha caracteritzat, i a la vegada jurant fidelitat a unes arrels de les quals és bon coneixedor. El resultat és una col·lecció de cançons que es debaten entre la tradició i els aires renovadors d'un Steve Earle -versió inclosa de "My Old Friend the Blues"-, entre les quals caldria destacar títols tan rodons com "Paying It Forward" o "I Could Have Cared for You".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada