Quan molts ja ens pensàvem que The Damned havien dit tot el que havien de dir a l'estudi, van els britànics i es despengen amb un dels discos més rodons que han arribat a signar en quatre dècades llargues de trajectòria. Han passat deu anys des de l'edició del notable "So, Who's Paranoid?" (2008), una mena de retorn per la porta gran que per alguna o altra raó no havia tingut continuïtat fins a data d'avui. No és que des d'aleshores hagin parat quiets Dave Vanian, Captain Sensible i companyia, que s'han fet un tip de girar per ambdós costats de l'Atlàntic, han celebrat els 40 anys del seu històric debut -"Damned Damned Damned" (1977)- i han recuperat pel camí un vell conegut com és el baixista Paul Gray. I amb aquestes han entrat a l'estudi sota el comandament de tot un Tony Visconti, i n'han sortit amb aquest "Evil Spirits" (2018) que sintetitza i posa al dia bona part dels registres explorats pels londinencs al llarg de la seva carrera. Dels acabats gòtics de la inicial "Standing on the Edge of Tomorrow" als aires New Wave de "We're so Nice", passant per la bofetada punk de "Devil in Disguise", el protorockabilly enfosquit de "Sonar Deceit" o fins i tot el rock psicodèlic de la peça titular. Sisplau, que no triguin deu anys més a fer-ne la continuació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada