Reconec que mai havia seguit de molt a prop la trajectòria de Shaggy. També reconec que feia temps que seguia més o menys des de la mateixa distància la carrera d'Sting. Però quan em vaig assabentar que el jamaicà i el britànic -que al capdavant de Police va esdevenir un dels primers músics blancs del seu país que van lliurar música d'arrel jamaicana a les masses- havien gravat un disc conjuntament, de seguida em va picar la curiositat. "44/876" (2018) -el títol fa referència als prefixos telefònics del Regne Unit i Jamaica- és exactament allò que anuncia ser. Una col·laboració a dues bandes on Shaggy i Sting semblen haver-se repartit la feina a parts iguals. La qual cosa, tenint en compte que ni l'un ni l'altre viuen ara mateix els seus dies més inspirats, es tradueix en un plàstic curiós però a la vegada previsible. Un àlbum que es deixa escoltar sense problemes -atenció a "Waiting for the Break of Day", "Dreaming in the USA" i "22nd Street"-, però poc podrà aportar a les trajectòries dels seus respectius autors. A aquestes alçades, de fet, ni tan sols els servirà per a renovar audiències, cosa que sí que hauria pogut passar d'haver-se produït la trobada un parell de dècades enrere. És clar que aleshores ni l'un ni l'altre es devien haver arribat a plantejar la possibilitat de fer un disc d'aquesta mena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada