És legítim dubtar a priori de la solvència d'un disc com aquest quan han passat gairebé dues dècades des que Squirrel Nut Zippers van editar la seva fins ara última obra d'estudi, més encara quan de la formació original del grup tan sols es mantenen a bord l'etern i capdavanter Jimbo Mathus i el seu fidel Chris Phillips encapçalant la secció rítmica. Però tan bon punt sonen els primers acords de "Karnival Joe" s'adona un que efectivament no tan sols ens trobem davant la continuació lògica de "Bedlam Ballroom" (2000), sinó també un àlbum totalment coherent i conseqüent amb el llegat de la banda de Carolina del Nord –ara reubicada a Nova Orleans-. Dotze temes, una introducció i un interludi que salten com de costum de les formes més primitives del jazz als ressons balcànics, del blues nocturn a les fanfàrries pantanoses, i del swing més explosiu als ritmes llatins més calents. Trobarem a faltar Katharine Whalen, però sempre serà un plaer escoltar Mathus fent allò que millor sap fer. Algú ha dit neoswing? Ni parlar-ne.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada