Tres dècades llargues ha trigat Joan Reig a debutar amb el seu propi nom, un fet gairebé incomprensible tenint en compte la varietat i la solvència que destil·la el primer disc en solitari del bateria d'Els Pets. Un treball homònim on el de Constantí assumeix literalment la veu cantant per a destapar la seva passió pel rock en la seva concepció més clàssica i polsegosa. "Joan Reig" (2018, RGB), el disc, conté sis talls on ressonen fort referents com Springsteen, Costello, Petty o Dylan -versió inclosa de "One Too Many Mornings", adaptada al català com a "Massa matinades"-. Guitarres acústiques com a fil conductor, ritmes de carretera, orgues pantanosos i la veu profunda de Reig donant forma sense embuts a títols tan inequívocs com "Litúrgia del rock'n'roll". Atenció també a la inicial "La culpa" i a "No et puc acompanyar", un blues original d'Els 4 Gats que el tarragoní aproxima a les textures de Van Morrison.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada