Així havien sonat Indianapolis i Sheffield

Heaven 17, icona sonora de la Sheffield post-punk.

Situades respectivament als Estats Units i al Regne Unit i separades per 6.000 quilòmetres de massa oceànica i continental, les ciutats d'Indianapolis i Sheffield tenen en comú el fet d'acollir grans concentracions d'activitat industrial i d'haver jugar històricament papers més aviat discrets en els panorames musicals dels seus respectius països malgrat haver donat peu a les seves pròpies escenes –no hi ha ajudat, per descomptat, la proximitat d'epicentres melòmans com Chicago en el cas de la primera o Manchester en el de la segona-.

Dos recopilatoris repassen ara algunes d'aquestes escenes, desenvolupades en moments clau dels gèneres en els quals s'emmarquen però sempre a l'ombra d'allò que passava en localitats veïnes. En el cas d'Indianapolis, el segell Now Again recupera una cinquantena llarga de nuggets de la disquera Lamp Records, considerada com la Motown de la capital d'Indiana, en un volum titulat "Lamp Records: It Glowed Like the Sun" (2019). Peces signades entre finals dels 60 i principis dels 70 per formacions que responien a denominacions com Moonlighters, Indys, Ebony Rhythm Band o Vanguards, que probablement no ressonaran en l'imaginari de l'aficionat mitjà però convidaran a ballar a qualsevol amant del Northern Soul o el funk més primitu.

A les coordenades sonores de Sheffield s'hi aproxima una firma de solvència tan contrastada com és Cherry Red, que recull a "Dreams to Fill the Vacuum: The Sound of Sheffield 1978-1988" (2019) una vuitantena de pistes que defineixen el post-punk tal i com es va entendre durant les dècades dels 70 i (sobretot) 80 en una ciutat que es trobava tan a prop però al mateix temps tan lluny de la totpoderosa Manchester. No hi falten noms de referència com els de Heaven 17 o The Human League, si bé els iniciats en la matèria apreciaran un track list on abunden propostes tan poc predicades i alhora tan reivindicables com les de The Prams, Mau Maus, The Naughtiest Girl Was a Monitor o Rapid Eyes Movements –no, res a veure amb aquella banda d'Athens-.