MARTÍN RODRÍGUEZ
(1955-2020)
A principis de la dècada dels 90, en plena febre d'allò que es va anomenar Rock Català, Sangtraït era l'únic grup de la seva generació que aconseguia incomodar els nostres professors quan els fèiem sonar al bus escolar anant d'excursió. El preferit de tothom era Papa Juls, per allò d'"emprenyar els veïns" i "canya per un tubo", però el més simpàtic era sens dubte aquell bateria que quan jo amb prou feina tenia ús de raó semblava un ancià, i darrerament semblava simplement etern. Malauradament no ha estat així. Descansa en pau, Martín Rodríguez. A reivindicar també la seva tasca prèvia amb Rockson i, durant els darrers anys, amb Barbablanca i Los Guardians del Pont.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada