BO WINBERG
(1939-2020)
S'hauria de parlar més sovint sobre la febre que el rock'n'roll instrumental va desencadenar en ambdós costats de l'Atlàntic entre finals dels 50 i mitjans dels 60. Un fenomen que va donar peu a escenes com el surf rock als Estats Units i alhora va impulsar trajectòries com la de The Shadows a la Gran Bretanya. Més tímides i històricament menys reivindicades esdevindrien les seves rèpliques a l'Europa continental –molt recomanable el recopilatori "Cyclone! Gallic Guitars 1962-1966" (2019), que repassa l'escena instrumental francesa d'aquells anys-, on va destacar per mèrits propis la que de passada va ser la primera banda sueca de rock amb projecció internacional.
Formats el 1961 a la ciutat de Göteborg, The Spotnicks s'ajustaven als paràmetres del rock instrumental de l'època, però al mateix temps eren diferents de tota la resta. Si Dick Dale i companyia havien trobat en les guitarres amb reverberació la perfecta metàfora sonora del surf que es practicava a les costes californianes, els nòrdics la van fer servir per mirar cap a l'espai exterior i concretament cap a una cursa espacial on la Unió Soviètica anava encara un pas per davant dels Estats Units. Com a mostra, aquell "The Rocket Man" que va presentar-los per primer cop vestits amb els uniformes d'astronauta que definirien l'estètica del grup. El passat divendres, 3 de gener, ens deixava un dels seus fundadors i guitarristes, Bo Winberg.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada