És una realitat molt més que palpable en aquest país nostre. La d'aquells artistes que tenen 30, 40 o fins i tot 50 anys, que s'han passat tota la vida fent música i que malgrat tot segueixen essent classificats com a artistes emergents. Un concepte gairebé eufemístic en una escena –diguem-li així- que presumeix d'incomptables plataformes i concursos que es dediquen –o això afirmen els seus responsables- a donar suport al talent emergent –sí, un altre cop l'eufemisme- però en canvi es troba mancada de recursos que permetin a aquest mateix talent subsistir més enllà de l'espurna inicial i plantejar una trajectòria ni que sigui a mig termini. Signe inequívoc que alguna cosa s'ha fet i s'està fent malament. Posar-se ara a assenyalar culpables seria molt probablement un error, com també ho seria seguir ignorant aquesta realitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada