Aoife Nessa Frances

Paisatges fantàstics invocats a través d'un prisma oníric.

Si l'art i la cultura han estat històricament els dos grans eixos que han explicat el món on vivim, també han arribat a exercir com a santuaris on refugiar-se contra les inclemències exteriors sempre que les coses han anat mal dades. El títol del disc de debut d'Aoife Nessa Frances, "Land of No Junction" (2020), fa referència precisament al refugi personal i intransferible d'aquesta jove irlandesa a qui diversos mitjans especialitzats ja han assenyalat com una de les grans revelacions d'aquest inici de dècada.

Segons explica ella mateixa a les notes promocionals del plàstic en qüestió, l'indret que titula l'obra és una immensa extensió de paisatges a contrallum que li agrada visitar en somnis. La realitat, segons ha reconegut ella mateixa, és que el nom de Land of No Junction li va venir al cap a partir d'haver entès malament la pronunciació de Llandudno Junction, la localitat gal·lesa on solia estiuejar Cian Nugent, coproductor de l'àlbum juntament amb la pròpia autora i col·laborador habitual de tot un Ryley Walker.

Sigui com sigui, les nou pistes que conformen el citat debut no invoquen precisament cap imatge terrenal sinó que més aviat deixen entreveure tot un seguit de paisatges fantàstics a través d'un prisma tan oníric com boirós. Un repertori que tant pot flirtejar amb el dream pop a baixa fidelitat ("Geranium") com aproximar-se al folk més preciosista ("Blow Up", "Here in the Dark"), i on la veu de Frances destil·la dolçor i misteri. Ideal per a seguidors de Linda Perhacs, Kate Bush, Angel Olsen, Bat For Lashes o Julia Holter.


Descobreixin-la a Spotify.