Dues ànimes que estaven predestinades a topar l'una amb l'altra però mai ho van arribar a fer. Malgrat canviar, cadascú al seu moment i pel seu propi compte, la història de la música popular. Malgrat haver esdevingut icones culturals de ple dret i portaveus de diverses generacions. Malgrat l'ànim de David Bowie de cedir el seu "Golden Years" a la veu d'Elvis Presley. Malgrat la més que probable picada d'ullet del "Blackstar" del Duc Blanc al "Black Star" del Rei. Malgrat els 12 anys que els separaven. Malgrat pertànyer un a la generació que va marcar el segon, i aquest últim a la generació que va reivindicar el primer. Les intangibles connexions entre el nord-americà i el britànic eren en realitat tan inequívoques com la data de naixement que compartien. Un 8 de gener, tal dia com avui de 1935 i de 1947. Elvis Presley i David Bowie. David Bowie i Elvis Presley. Per molts anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada