DAVID OLNEY
(1948-2020)
Més enllà del component de tristor que es troba implícit en tota necrològica, un no pot evitar observar una immensa càrrega poètica en el fet que un artista abandoni aquest món des de l'escenari. El fet que se'n vagi fent justament allò que ha definit la seva trajectòria vital i que per sempre més seguirà definint la seva figura. És el cas de David Olney, figura mai prou reivindicada del folk nord-americà, que va dir adéu el passat dissabte 18 de gener durant el decurs d'una actuació a la localitat de Santa Rosa Beach, Florida.
"Estava interpretant la tercera cançó quan es va aturar, es va disculpar i va tancar els ulls", ha explicat a través de les xarxes socials una altra veterana com és Amy Rigby, que es trobava al costat d'Olney al moment de la seva mort. "Estava molt quiet, assegut en posició vertical amb la seva guitarra, amb el barret més modern i una preciosa jaqueta de color òxid. M'agradaria que el recordéssim amb una imatge tan elegant i digna com era ell mateix, ja que al principi semblava que tan sols es prenia un breu descans". Que així sigui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada