Tracy Bryant

Foto Kimberly Fitzner.

Es podria dir de Tracy Bryant que és un músic de folk rock interpretant cançons de naturalesa (post-)punk. La qual cosa el situa en aquella línia evolutiva traçada al seu moment per gent com Jesse Malin, Pete Yorn o fins i tot Ryan Adams. En aquest sentit, el repertori del californià s'emmiralla en dues tradicions tan pròpies del seu país com són el so Americana en la seva accepció més contemporània, i el rock alternatiu entès a la manera d'uns Replacements o uns Violent Femmes.

Prenem com a mostra el seu tercer àlbum, "Hush" (2019), des d'ara mateix un dels grans discos publicats als Estats Units durant la recta final de la dècada que acabem de deixar enrere. La inicial "I'm Only Taking what Is Mine" sona com ho hauria fet el grunge a mans d'Elliott Smith o Jeff Buckley. "The Fool" bé podria ser el resultat d'una trobada llampec entre els Jayhawks i Gigolo Aunts sota el sol de Los Angeles.

"Looks Like Gold", sens dubte un dels arguments més incontestables d'un plàstic rodó de cap a peus, gairebé la podrien haver signat els Wilco més melòdics i contagiosos. I els acords menors de "Nightmare" enfilen la urgència dels primers Cure sense perdre de vista contemporanis igualment il·lustres com Echo & The Bunnymen. Tot plegat són cites que haurien d'orientar el profà a l'hora d'ubicar un artista que, referents al marge, parla amb una veu tan pròpia com clara. Qui ho desitgi, pot comprovar-ho a Bandcamp.