Coses que un es pot permetre i coses que un no es pot permetre quan és Bruce Springsteen. Entre les primeres, publicar un àlbum en directe –enregistrat en un estudi- que reprodueix fil per randa el seu últim disc d'estudi –valgui la redundància- sense que la cosa resulti (excessivament) forçada i deixant el respectable content –i tot plegat, sense que hagi transcorregut ni tan sols mig any des de la publicació de l'elapé en qüestió-. Entre les segones, treure de gira una obra de maduresa en el millor dels sentits per la logística –diguem-li així- que implicaria acomodar un dels artistes més massius de les últimes cinc dècades en recintes adequats per a fer-hi sonar un repertori de naturalesa intimista no precisament pensat per a les multituds –els més veterans recordaran capítols com la gira de "The Ghost of Tom Joad" (1995)-.
El repertori de "Western Stars" (2019), aquell plàstic que s'havia venut com el gran acostament del Boss al country i que finalment va acabar esdevenint molt més que això. "Western Stars: Songs from the Film" (2019) és la banda sonora de la pel·lícula que documenta l'única interpretació sencera que Springsteen va fer de l'àlbum en qüestió davant d'un públic. I si bé és cert que aquestes cançons sonen molt millor en la intimitat d'una sala de cinema que en la immensitat d'un estadi, també ho és que les noves lectures aporten pocs matisos a les originals i que, en format disc, tan sols serveixen per a refermar-ne el valor. Això sí, el fet de poder escoltar l'autor de "The River" (1980) fent-se seu el "Rhinestone Cowboy" de Glen Campbell va més enllà del simple reclam per a indecisos. Molt més convincent que el "Twist and Shout" que sol marcar-se amb The E Street Band, paraula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada