divendres, 17 de gener del 2020

Doble dosi de torrencial hard rock amb Pristine i The Mothercrow

Pristine - Foto Daniel Lilleeng.
Els noruecs Pristine i els barcelonins The Mothercrow compartiran dimecres vinent l'escenari de la sala Sidecar en el que ja es pot contemplar com un doble cartell d'impacte. Hard rock d'alt voltatge i el valor afegit de les distàncies curtes.

Saben vostès aquelles ocasions en què tots els elements s'acaben conjurant per donar lloc a vetllades simplement inoblidables? Doncs el doble concert que tindrà lloc el proper 22 de gener a la sala Sidecar promet a priori esdevenir-ne una. Perquè un no té cada dia l'oportunitat de degustar de prop i en un mateix escenari dues bandes de hard rock de primera com són els noruecs Pristine i els barcelonins The Mothercrow. Un cartell tan coherent com ric en matisos, i dues formacions que vindran a refermar el bon estat de salut d'un gènere on afortunadament segueix havent-hi vida més enllà de Greta Van Fleet.

Comencem pels primers. Amb cinc àlbums al seu nom i un ampli quilometratge a l'esquena, Pristine poden presumir d'un discurs tan sòlid i definit com els seus celebrats directes. Citen Led Zeppelin i Deep Purple com a influències cabdals, gairebé res. Amb els primers comparteixen l'aproximació visceral i elèctrica a les arrels del blues. Amb els segons, el gust pels ritmes de carretera, els orgues siderals i el timbre vocal de Heidi Solheim, una frontwoman tot terreny amb totes les lletres. El seu repertori invoca el rock dur dels 70 –afegeixin al còctel noms com els de Grand Funk Railroad, Mountain o Uriah Heep- amb coneixement de causa però amb la frescor de qui s'expressa amb veu pròpia. Vindran a presentar el seu cinquè treball, un "Road Back to Ruin" (2019) que ara per ara es perfila com la seva obra més definitiva i definitòria.

Pel que fa a The Mothercrow, es poden considerar per mèrits propis com una de les apostes més segures del hard rock de factura clàssica que s'han pogut escoltar a casa nostra durant els darrers anys. El seu primer elapé, "Magara" (2019), va confirmar la promesa dels diversos singles i ep's que l'havien precedit. Riffs carregats d'adrenalina en estat pur, una base rítmica literalment endimoniada i el poderós timbre de veu de Karen Asensio marcant terreny des del minut zero. Atenció a talls com "Lizard Queen", que sona com si Grace Slick s'hagués fet acompanyar per Blue Cheer. Sens dubte l'opció més coherent per trencar el gel en una nit que promet emocions fortes.


Més informació i entrades:

Sidecar  /  Pàgina web
Pristine  /  Pàgina web
The Mothercrow  /  Bandcamp

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada