Els anys de maduresa de John Hiatt

Un valor segur. 

Plantejar una carrera artística a llarg termini sol tenir premi. En el cas de John Hiatt, per exemple, el fet de poder publicar a aquestes alçades una caixa amb una quinzena de discos que repassen en la seva integritat els seus anys de maduresa. Un gest valent quan tants artistes de la seva generació es dediquen a revisitar o directament a explotar glòries pretèrites, i també la constatació que el veterà rocker d'Indianapolis ha lliurat algunes de les seves obres més rodones i definitives en ple segle XXI i amb més de cinc dècades vitals a l'esquena.

"Only the Strong Survives" (2019, New West) inclou tots i cada un dels àlbums que Hiatt ha publicat des de l'any 2000, començant amb els paisatges feréstecs de "Crossing Muddy Waters" (2000) i posant novament en valor obres tan reivindicables com "The Tiki Bar Is Open" (2001), "Master of Disaster" (2005) o "Terms of My Surrender" (2014). No cal dir que cap d'aquests plàstics ha assolit les xifres de títols com "Bring the Family" (1987) o "Slow Turning" (1988). Però generalment es manifesten més resistents al pas del temps que no pas els seus predecessors, i refermen el seu autor com un valor segur passi el que passi.