Les cares de circumstàncies de Lorena Roldán i (sobretot) Carlos Carrizosa mentre abandonaven la sala sense atrevir-se a mirar als ulls d'Oriol Junqueras ni a escoltar la seva resposta. Les cares de circumstàncies de qui ha utilitzat tots els recursos possibles, inclosa una justícia arbitrària i un marc legal fet a mida, per ensorrar aquell adversari polític al qual no ha pogut derrotar a les urnes, i tot i així no se n'ha sortit.
Les cares de circumstàncies de qui no entén que malgrat la presó, les humiliacions i la repressió, l'adversari segueixi ferm (i somrient) en la defensa de les seves conviccions. Les cares de circumstàncies de qui s'omple la boca dient que el president Puigdemont no dona la cara (quan l'ha donat davant les justícies belga i alemanya sempre que se li ha requerit), però a l'hora de la veritat és incapaç de quedar-se a escoltar la resposta de Junqueras a les preguntes que li acaba de formular.
Les cares de circumstàncies de la manca més absoluta de vergonya (i d'empatia), de la mala educació i la cobardia, del menyspreu a les institucions (i a tot allò que representen), del tot s'hi val per un minut de glòria, del cridar més i voler tenir sempre l'última paraula, de la prepotència de qui només sap parlar de lleis quan aquestes li són fetes a mida.
Això és Ciudadanos, i això és l'ultranacionalisme que representen Roldán, Carrizosa, Rivera, Arrimadas o Girauta. Poden pactar amb l'extrema dreta en nom de la sagrada unitat del seu país de les meravelles, però són incapaços de mirar als ulls a qui és a la presó per haver complert un programa electoral. Misèria, misèria i més misèria. Misèria humana, misèria moral i misèria política.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada