Bananagun

Estan cridats a ser l'enèsima sensació d'una escena australiana que durant els darrers anys ha apadrinat alguns dels capítols més notables de la crònica pop a escala global –de Courtney Barnett a King Lizzard & The Lizard Wizard i de Rolling Blackouts Coastal Fever a Amyl i els seus Sniffers, n'hi ha per triar i remenar-, però no s'assemblen a res que mai hagi sortit del seu país. Bananagun és un quintet de Melbourne que marida amb una eficàcia fora de sèrie les formes més dinàmiques de la psicodèlia dels 60 i el funk dels 70 amb els ritmes afrollatins i les essències tropicals –Os Mutantes són sens dubte un dels seus grans referents-.

El seu àlbum de debut és una declaració de principis des del seu propi títol –"The True Story of Bananagun" (2020)-, i conté arguments tan sòlids com "Bang Go the Bongos", Freak Machine", "Mushroom Bomb", "She Now" –amb ressons d'"A Minha Menina": la cita a Os Mutantes no era gratuïta- o aquest "The Master" que bé podria esdevenir un dels plats forts dels seus directes. Títols que podrien haver sortit d'alguna antologia perduda del tropicalisme, i que sonen tan frescos ara i aquí com ho haurien fet cinc dècades enrere en qualsevol boîte amb rajoles blanques i negres. Si The Limiñanas tinguessin uns parents perduts a l'altra punta del món, molt probablement seria aquesta gent.

Descobreixin-los al seu web.