La banda sonora d'una posta de sol

Enric EZ, sota la posta de sol.

Pol Purgimon, amb el Turó de l'Home com a marc de fons.

ENRIC EZ + POL PURGIMON

Centre Cultural Can Balmes, Santa Maria de Palautordera

31 de juliol de 2020

Majestuosa posta de sol al Baix Montseny amb el Turó de l'Home com a marc de fons i les cançons de dos artistes autòctons perfilant bandes sonores que semblaven fetes a mida del moment i de l'entorn. Enric EZ i Pol Purgimon, un veterà de diverses agrupacions que durant els darrers anys ha consolidat el seu propi projecte, i una d'aquelles veus emergents que cal escoltar amb calma i atenció. Tots dos jugaven a casa, i tots dos van aprofitar l'ocasió per repassar els respectius catàlegs i presentar noves composicions.

Les cançons de Purgimon tant poden invocar a Nick Drake com a Jack Johnson, a Joan Colomo com a Pep Laguarda, però al final del dia acaben sonant a l'entorn on les ha concebut. A les peces que conformen "Les flors, al mar" (2019), hi va sumar tot un seguit de títols inèdits que reclamen a crits entrar a l'estudi. Atenció al traç oníric d'"Alícia" i als repunts Americana de "Montserrat" –aquesta última, dedicada a Montserrat Roig-.

Enric EZ, d'altra banda, va fer dialogar el folk d'ascendència psicodèlica (i fins i tot progressiva) amb el jazz, el flamenc i la cançó d'autor amb accent mediterrani. Exhaustiu repàs a "Som r i u s" (2017), el seu primer àlbum, i sucosos avançaments d'un segon treball que és a punt de sortir del forn. En solitari, sense la banda que sol acompanyar-lo habitualment, però presumint dels recursos de qui ja suma quilòmetres i està disposat a fer-ne molts més.