El retorn d'X

Els originals, quatre dècades després.

No és tan sols que hagin tornat X amb la seva formació original, és que han tornat de ple als paràmetres d'aquell punk rock genuïnament californià que ells mateixos van ajudar a definir ara fa quatre dècades i del qual s'havien distanciat de forma progressiva al llarg d'una discografia tan eclèctica com incontestable. L'excusa van ser els 40 anys de "Los Angeles" (1980, Slash Records), aquella inequívoca carta de presentació que al seu dia va suposar també un dels pilars fundacionals del punk amb accent de la City of Angels. El resultat, "Alphabetland" (2020, Fat Possum), és el primer disc d'X en 27 anys i el primer des de 1985 que enregistren plegats Exene Cervenka, John Doe, Billy Zoom i D.J. Bonebrake.

Un plàstic que sintonitza no tan sols amb les arrels de la banda, sinó sobretot amb aquells dies en què el punk rock escampava perill i excitació a parts iguals per tota la xarxa de microescenes que començaven a gestar-se arreu de la geografia nord-americana. Produeix Rob Schnapf (Elliott Smith), el quartet es manifesta fresc i el repertori vitamínic com si no haguessin passat els anys, i el nucli fundacional del grup és capaç encara de treure's de la màniga asos com "Free", "I Gotta Fever", "Delta 88 Nightmare" o la surfera "Water & Wine". Perquè no sigui dit, recuperen també la connexió amb els seus adorats Doors –Ray Manzarek havia produït "Los Angeles", esdevenint un aliat clau en un moment decisiu- tot convidant Robby Krieger a tocar la guitarra a la claustrofòbica "All the Time in the World".