L'altre dia vaig tenir un atac de tos a l'interior d'un supermercat. A mida que jo anava tossint, totes les persones curoses, empàtiques i solidàries que hi havia al meu voltant s'anaven allunyant com si haguessin vist un leprós en una pel·lícula de romans. Les mirades de desconcert, inquietud i fins i tot menyspreu que es dibuixaven sobre les seves mascaretes eren pura poesia. I així, una situació que en circumstàncies pretèrites m'hagués mort de vergonya, en el context present una mica més i em mata de riure. És bona època per ser un misantrop.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada