diumenge, 2 d’agost del 2020

Una certa aurèola de clandestinitat

Roger Canals (Roigé), desafiant la temperatura del dia més càlid de l'estiu. 
BONUS TRACK FEST
Pàrquing de Can Mills, Cardedeu
1 d'agost de 2020

Té una certa aurèola de clandestinitat, encara a aquestes alçades, el fet d'assistir a un esdeveniment cultural. Mentre restaurants, bars i terrasses tornen a funcionar a ple rendiment i sense haver de reparar en determinats detalls, el món de la cultura es revela més que mai com la gran ovella negra d'aquest país nostre on la solidaritat i la responsabilitat col·lectives s'esvaeixen tan bon punt l'amo obre la porta de la gàbia.

Ahir a la tarda es va celebrar a Cardedeu el Bonus Track Fest, una iniciativa d'una colla de músics autòctons que no es van voler quedar de braços plegats davant els devastadors efectes d'una crisi que és sanitària però també econòmica i social. L'esdeveniment va tenir lloc en un descampat que sol utilitzar-se com a aparcament, on la normativa vigent prohibia instal·lar una miserable barra de bar –en plena tarda del dia més càlid de l'estiu, de seguida s'ha dit- i on ni  tan sols s'havien pogut habilitar lavabos.

Que un centenar i mig d'ànimes –aforament limitat, no cal dir-ho- s'hi apleguessin durant dues hores, desafiant el sol, la calor, la pols i fins i tot els mosquits per tal de degustar quatre propostes musicals de quilòmetre zero revela que, al final del dia, la cultura i l'oci resulten molt més essencials d'allò que ens vulguin fer creure els espavilats que ens governen –i les eminències que els assessoren-. També posa de manifest, és clar, el caràcter militant de qui encara és capaç de vibrar amb una melodia o emocionar-se amb la lletra d'una cançó.

El programa el conformaven el rock amb pòsit soul d'Adrià Martínez Trio –amb Magalí Datzira al capdavant-, la cançó d'autor amb accent jazzístic de Roigé, el folk coral de Cesc Martorell i Laia Llach, i l'èpica embranzida folk rock de Sam Ramos (Sam & La Banda dels Reptes), que ahir va reduir el repertori a la seva concepció més estripada i visceral –guitarra, baix, bateria i a fer quilòmetres-. La setmana vinent ho explicarem a El 9 Nou (edició Vallès Oriental).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada