De responsabilitat i preocupacions

Sabeu què és, el que més us encén de les declaracions d'aquella adolescent borratxa que diu que no li importen els morts? Que al capdavall s'ha limitat a posar-vos davant del mirall, i no li ha costat gens. Perquè en el fons, estimats defensors de no se sap ben bé quins valors o principis morals, a vosaltres els morts us importen una merda. Així de clar.

Fa tan sols mig any, a vosaltres tampoc us importava en absolut allò que passés a l'àrea d'Urgències de cap hospital, a no ser que us afectés de forma més o menys directa. Fa tan sols mig any, quan el tan temut coronavirus es trobava focalitzat en països que us semblaven com a mínim remots (els mateixos on sol manifestar-se la cara b del nostre estat del benestar), les xarxes socials anaven més plenes d'acudits de mal gust que no pas de preocupació. Insisteixo, fa tan sols mig any.

Però aleshores el llop us va ensenyar les dents de prop i us vau cagar de por. Perquè us vau adonar que aquest cop sí que us podia tocar a vosaltres el rebre. I en conseqüència vau assumir de forma totalment acrítica els dictats de les mateixes autoritats a qui la cosa havia agafat amb els pixats al ventre. I us vau omplir la boca d'una responsabilitat i d'una solidaritat que mai en les vostres vides havieu practicat, i que vau deixar de practicar tan bon punt iniciada la desescalada per fases (que, quines coses, va coincidir amb l'arribada del bon temps).

I ara se us disparen totes les alarmes pel que pugui dir una adolescent sense perspectives de futur i amb una ampolla de licor barat a les mans, asseguda en una platja a la 1 de la matinada? No, ni a vosaltres us preocupen els morts més que a aquesta noia, ni això vostre és responsabilitat. És la por de l'egoïsta que mai s'ha preocupat fins que li ha tocat a ell el rebre. I és la creença cega (i molt catòlica) que, com més bondat fem, més ràpid passarà la tempesta i abans podrem tornar als nostres ritmes de vida lliures de tota preocupació. Perquè, en el fons, aquí el que preocupa no són els morts sinó quan podrem tornar a fotre el camp de vacances de forma segura.

Doncs què voleu que us digui. Feu molta bondat i que l'amo sigui generós amb tots vosaltres. Però quan tingueu un moment plantegeu-vos si realment hi ha més possibilitats de propagar un virus durant un 'botellón' en una platja que al metro en hora punta. I potser aleshores descobrireu que el vostre problema no són els adolescents sinó els cínics que us concedeixen deu dies perquè feu vosaltres tot allò que ells no s'han dignat a fer en dos mesos. O els que un dia us exigeixen responsabilitat i l'endemà se'n van a fer surf al país veí com qui no vol la cosa.