dimarts, 5 de maig del 2020

Adéu a Rockdelux


Quan la immediatesa ha desplaçat el rigor i la reflexió, convé recordar que el millor periodisme no sempre és aquell que arriba abans que la resta sinó aquell que aconsegueix explicar allò que la resta no explica. En un context en què tothom pot vomitar qualsevol cosa a les xarxes en qüestió de segons, en què determinats portals digitals fins i tot indiquen al lector el temps de lectura estimat dels articles que publiquen (!), el ritual d'anar al quiosc a adquirir una revista de periodicitat mensual passant per caixa, implica emportar-se a casa aquest rigor i aquesta reflexió.

Té sentit llegir la crònica d'un festival o la necrològica d'un artista a un mes d'haver-se produït? I tant que el té, si allò que busca el lector és la profunditat d'una feina elaborada amb temps, dedicació i, una vegada més, rigor. Si allò que busca el lector és saber què va significar aquell festival o aquell artista, més enllà de l'anècdota del moment o d'aquell vídeo que va esdevenir viral durant 24 hores. Si allò que busca el lector, en definitiva, són uns continguts que seran més o menys d'actualitat però seguiran essent igual de vàlids i essencials si mai li ve de gust recuperar-los al cap dels anys.

Gràcies, Rockdelux, per tots aquests anys d'informació, d'anàlisi i d'entreteniment, però sobretot de pedagogia i de rigor. Anar al quiosc ja no serà el mateix sense vosaltres. Us trobarem a faltar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada