Una pel·lícula per veure abans (o després) de vacunar-se

Catherine Keener, protagonista de 'Little Pink House', en un fotograma del film.

Ara fa poc més d'un any, les xarxes socials i els mitjans digitals anaven plens de llistes i rànquings de música, literatura i cinema ideals per consumir –amb tot allò que implica aquest verb, consumir- durant un confinament domiciliari. A aquestes alçades, amb el procés de vacunació a ple rendiment i amb tota aquella onada de responsabilitat, solidaritat i bones intencions d'ara fa un any, eclipsada pel retorn a les velles dinàmiques de sempre a mida que la por al coronavirus es va dissipant, potser seria bo fer també una llista de productes culturals oportuns per al moment actual.

I ara mateix no se m'acut cap títol millor per encapçalar aquesta hipotètica llista que la pel·lícula "Little Pink House", de Courtney Balaker. La història real d'una petita comunitat de veïns de Connecticut que es va haver d'enfrontar a la totpoderosa Pfizer (sí, la mateixa Pfizer que ha vingut a salvar-nos del virus) per defensar el seu barri d'un projecte urbanístic gentrificador. La cinta és de 2017, però ressona més que mai en el context present. En un moment donat del metratge, Balaker posa aquesta perla en boca d'un dels directius de la pròpia multinacional: "Pfizer es dedica al negoci farmacèutic, no pas a salvar ningú". I vostès? Ja s'han vacunat?