Revitalitzador post-punk des de Brighton. |
Brighton és un punt calent de la geografia pop britànica des dels dies en què els mods i els rockers arreglaven les seves diferències sobre aquelles platges cobertes de pedra. Durant les passades dècades ha acollit una fèrtil escena independent que ha acabat projectant els seus exponents més enllà de les pròpies illes britàniques i que acaba de trobar en Squid una flamant revelació. Una d'aquelles bandes que sonen fresques i originals sense acabar d'inventar-se res de nou, i que tant es poden manifestar carnals i viscerals com altament sofisticades.
El quintet l'encapçala Ollie Judge, que s'encarrega de la veu i de la bateria. Un format que no és nou, però segueix cridant l'atenció des del moment en què encara desafia determinades convencions. Per les seves cançons hi desfilen registres que van dels Talking Heads més primitius a la tensió dels Fall més urgents, i on també ressonen les mètriques hipnòtiques del krautrock i aquells acabats arty que un dia van connectar la generació d'Art Brut i Franz Ferdinand amb pioners del post-punk com Gang of Four o Pere Ubu. El seu disc de debut es titula "Bright Green Field" (2021, Warp) i conté arguments a favor com "Narrator" o "Boy Racers".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada