Per què es va deixar perdre aquella tradició? Francament no ho sé, però m'atreviria a dir que la resposta té més a veure amb la mentalitat funcionarial imperant en certs despatxos administratius que no pas amb la tan publicitada crisi dels suports físics –sobretot tenint en compte que aquests han experimentat un notable ressorgiment durant els darrers anys i que les fires discogràfiques ambulants no han deixat mai de gaudir de bona salut a casa nostra-.
Faig aquesta reflexió mentre encara dura la ressaca de l'última edició del Record Store Day. Aquella jornada que havia començat com un acte de reivindicació de les botigues de discos independents, i que com tantes altres iniciatives lloables ha acabat esdevenint una altra cosa. Penso en tots els llançaments exclusius del Record Store Day que, més enllà de fomentar l'acumulació perquè sí, acabaran servint paradoxalment per alimentar plataformes com eBay. I crec que això atorga encara més valor a tots aquells vinils, discos compactes i cintes de cassette que dècades enrere solia comprar a les Rambles i que encara m'acompanyen a data d'avui.
Sigui com sigui, bon inici d'estiu i bon Dia de la Música a tothom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada