Paul Stanley goes soul!

Paul Stanley, al centre, amb la seva Soul Station.

Reinventar una carrera solista a ritme de soul amb acabats anyencs. Ho va fer al seu dia Little Steven i ara ho ha fet Paul Stanley amb resultats potser més discrets però en tot cas satisfactoris. Ha batejat el projecte com a Paul Stanley's Soul Station i l'ha presentat en societat amb un àlbum, "Now and Then" (2021), que apunta directament a les coordenades més sofisticades de la música afroamericana de la dècada dels 70, al primer Philly soul i a la segona etapa de la seva adorada Motown.

Reforçat per una quinzena de músics de solvència contrastada –tota una soul band on destaca la presència de vells coneguts com Eric Singer (bateria)-, el vocalista de Kiss treu la pols de vells clàssics com "Let's Stay Together" (Al Green) o "The Tracks of My Tears" (Smokey Robinson and the Miracles), tot i que sense aportar-hi grans novetats. Més notables resulten pistes originals com un "I, Oh I" que bé podria passar per una joia perduda del Northern Soul. En conjunt, l'àlbum no alterarà cap esdeveniment però sona més fresc que qualsevol cosa gravada per la banda mare durant els últims 20 anys.