dimecres, 2 de juny de 2021

Música que hipnotitza aus

Arnau Obiols, diumenge passat, actuant sota l'alzina de l'era de Can Plans.

Hi ha una cosa que encara no he explicat del concert d'Arnau Obiols en aquella masia aïllada del Montseny, en el marc del 10è Festival de Jazz de la Garriga. No ho vaig voler posar a la crònica per allò de no atorgar al cronista més protagonisme del compte, però ara mateix me'n penedeixo perquè l'anècdota il·lustra fins a quin punt l'experiència va ser catàrtica, i bé podria haver estat un dels moments més irrepetibles mai viscuts per un servidor durant el decurs d'una actuació musical.

En un moment donat del concert em vaig girar d'esquena a l'improvisat escenari per admirar les magnífiques vistes del Vallès des del Montseny, mentre escoltava els ressons tel·lúrics de la música d'Obiols. Just en aquell moment, la casualitat va voler que una àguila flotés majestuosa sobre les carenes. El de la Seu d'Urgell estava tocant "Saba", una de les peces de "Tost" I l'au semblava literalment hipnotitzada pel seu violí. Música i paisatge en perfecta comunió. Només per això, aquest concert el tindré present (i en seguiré parlant) durant dies i fins i tot potser setmanes.

Després d'una experiència com aquesta, entendran vostès que ara mateix no em sedueixi en absolut la idea de tornar a aquells macrofestivals on anaves d'un escenari a l'altre, amb prou feina havent tingut temps d'assimilar les actuacions que acabaves de presenciar, i havent de sortejar constantment marees de 'guiris' de color gamba a qui la música semblava importar poc menys que la cervesa calenta que bevien en gots de plàstic.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada