20 anys sense John Lee Hooker

John Lee Hooker, durant un concert a Chicago el 1990 - Foto Getty Images.

Es commemoren avui 20 anys de la mort de John Lee Hooker, una de les figures més essencials de la música del segle XX. Tòtem del blues, influència capital en el desenvolupament del rock tal i com la gran majoria l'hem arribat a conèixer, se n'anava amb vuit dècades de trajectòria vital a l'esquena –no es coneix la seva edat exacta al moment de morir ja que tampoc no està clar a quin any va néixer-, a pocs dies d'haver ofert el seu últim concert.

Hooker personificava bona part de la història del blues. Nascut a l'estat de Mississippi –novament, el lloc exacte del seu naixement és objecte de debat-, va ser un d'aquells afroamericans del Sud que van emigrar al Nord industrialitzat amb tot el seu bagatge musical. Encara treballava en una planta metal·lúrgica de Detroit quan el 1948 va publicar el seu primer single, "Boogie Chillen", un dels primers clàssics del blues elèctric i la peça que va definir per sempre més el seu so –i el de futurs deixebles tan avantatjats com ZZ Top-.

L'aproximació de Hooker al blues era crua i visceral. Pertanyia a la generació que va electrificar el gènere, però la seva forma de tocar seguia arrelada a les coordenades més orgàniques i pantanoses del Delta. El seu repertori sumaria en anys posteriors reclams com "Dimples" o l'icònic "Boom Boom". Menció a part mereix aquell himne a les begudes espirituoses que és "One Bourbon, One Scotch, One Beer", un original d'Amos Milburn que el de Mississippi es va fer seu el 1966.

A dues dècades de la seva mort, tenim ben a prop nostre ajuntaments que pretenen fer signar, als artistes que contractin, clàusules per les quals renunciïn a interpretar obres que facin referència a l'alcohol, el sexe i altres plaers terrenals quan actuïn als seus respectius municipis. Cinc dècades enrere se'n deia censura. Avui se'n diu correcció política. Els efectes són els mateixos. I determinats tècnics municipals farien bé de maridar qualsevol disc de John Lee Hooker amb un bon bourbon. De ben segur els ajudaria a veure-hi més enllà de l'estretor dels seus marcs teòrics.