Mig segle de "Tubular Bells"

Diu la llegenda que Mike Oldfield no les tenia totes el dia de l'estrena en directe de "Tubular Bells" (1973) al Queen Elizabeth Hall de Londres. Era el 25 de juny de 1973, i el jove prodigi –havia compost i gravat l'obra en qüestió amb tan sols 19 anys- considerava que ja havia dit tot allò que havia de dir durant les sessions de gravació de l'àlbum. Afegeix la mateixa llegenda que el fundador de Virgin, Richard Branson, li havia promès regalar-li el seu cotxe a canvi que s'animés a enfilar-se a l'escenari.

També diu que el multiinstrumentista estava tan nerviós a pocs minuts de l'inici del concert, que el mateix Mick Jagger va haver d'anar-lo a animar al backstage –entre els músics que l'acompanyarien aquella nit en directe hi havia Mick Taylor, aleshores guitarrista dels Rolling Stones-. Sembla ser que els ànims de Jagger van calmar momentàniament els nervis d'Oldfield, que va acabar segellant una actuació memorable.

Publicat avui fa 50 anys, "Tubular Bells" va ser el disc de debut d'Oldfield i el primer àlbum mai publicat per l'aleshores flamant Virgin Records. Dues pistes de gairebé mitja hora de durada, una per cada cara del vinil, dividides en diversos moviments instrumentals que tenien com a punt de partida les formes més complexes i sofisticades del rock progressiu, i que diverses veus han assenyalat com a precursores de la música New Age. Sigui com sigui, ens trobem davant d'una obra capital amb totes les lletres.

Tan capital, que Oldfield mai més ha tornat a arribar tan amunt a nivell creatiu, ni tan sols amb les diverses seqüeles d'aquest treball fundacional –les més notables, "Tubular Bells II" (1992) i "Tubular Bells III" (1998)-. Producció de Tom Newman, Simon Heyworth i el mateix autor, qui es va fer càrrec de la majoria d'instruments –guitarres, pianos, orgues, glockenspiel i percussions, entre d'altres- en un viatge sonor en múltiples direccions on destaca sobretot l'hipnòtic moviment inicial, que aquell mateix any va esdevenir la peça central de la banda sonora de "The Exorcist", de William Friedkin.