Tempesta sobre el Montseny

Les Franqueses del Vallès, maig de 2023.

Els humans tendim a afirmar que ens estem carregant el planeta –però sense arribar a actuar mai en conseqüència-. Per ser més rigorosos, som l'única espècie de tota l'esfera terrestre l'activitat de la qual està destruint el seu propi hàbitat. I malgrat ser-ne conscients no fem res per revertir el procés –al contrari, som tan estúpids que persistim en la nostra cursa cap al desastre-. Insisteixo, els humans estem destruint el nostre hàbitat, que no és ben bé el mateix que carregar-se el planeta.

Destruir el nostre hàbitat vol dir fer inviables les condicions que permeten la nostra pròpia existència –i la de moltes espècies més que no tenen cap culpa de la nostra supèrbia-. En canvi, carregar-se el planeta seria quelcom bastant més gros que, per sort, no es troba al nostre abast. El planeta ja existia milions d'anys abans de ser-hi nosaltres, i seguirà existint quan nosaltres ens haguem extingit per mèrits propis –i qui sap si es regenerarà i donarà lloc a noves formes de vida més nobles i menys agressives que la nostra-.

"El món va començar sense l'home, i s'acabarà sense ell", va dir una vegada Claude Lévi-Strauss, per si algú tenia cap dubte que els humans no som ni hem estat mai el centre de res. A la fotografia, la natura manifestant-se amb tota la seva força. Una imponent tempesta descarregant sobre el Montseny, vista des del peu del Turó de les Mentides, al nord de Corró d'Avall, a les Franqueses del Vallès, abans d'ahir a mitja tarda. Una d'aquelles imatges que et fan sentir petit –insignificant, de fet-, alhora que posen en evidència aquell gran error de càlcul que s'anomena antropocentrisme.