(1964-2023)
Una de les millors maneres d'entendre el pes d'Andy Rourke al so dels Smiths és visionant –escoltant, vaja- la interpretació de "Barbarism Begins at Home" que la banda va fer el 1984 al programa televisiu The Tube –mesos abans que la peça en qüestió sortís publicada a "Meat Is Murder" (1985)-. Lliçó magistral de com un baix pot arribar a aguantar –fins i tot a dirigir- tot sol una cançó sencera, i una actuació que podria situar Rourke al costat d'astres molt més reconeguts de les quatre cordes com Steve Harris –sí, soc conscient que aquesta afirmació farà bullir la sang a una i altra bancada, però aquí venim a parlar de música-.
I encara podríem trobar més exemples del seu paper transcendental en una discografia tan breu com essencial –la línia rítmica de "Pretty Girls Make Graves" o el batec de "Girlfriend in a Coma", per citar tan sols els dos primers que m'han vingut al cap-. Ha mort el baixista dels Smiths a l'edat de 59 anys, víctima d'un maleït càncer. Un músic de primera que, juntament amb Mike Joyce (bateria), va ser permanentment eclipsat per les magnètiques presències de Morrissey i Johnny Marr. Ja se sap, l'eterna mala sort dels baixistes –i dels bateries, però sobretot dels baixistes-. Sigui com sigui, una figura clau per entendre allò que una vegada es va anomenar indie.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada