Abans d'ahir a la nit, mentre caminava per l'Eixample de Barcelona per anar a buscar l'últim tren, vaig veure un sense sostre dormint al portal d'una botiga que a aquelles hores ja era tancada. Just al costat hi havia un d'aquests bars pensats per turistes i altres espècies a qui agrada pagar els gintònics a preu de petroli.
Havia parat de ploure i la terrassa era plena de beautiful people (guiris i no guiris) bevent-se la nit com si la ciutat fos seva, i em va cridar l'atenció que tots es trobessin d'esquena al portal on havia anat a buscar refugi una persona que no té enlloc més on anar, tan pendents de la seva nit de festa com immutables i passius davant la desgràcia aliena.
No ho vaig fotografiar per respecte al sense sostre, però la imatge em va semblar la perfecta metàfora del món on vivim. Els dos pols més oposats d'una societat que no és imperfecta sinó que està malalta, a tocar l'un de l'altre però sense arribar a confluir. L'invisible i els immutables. Tant de bo els segons no s'hagin de veure mai al lloc del primer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada