La Textil, Barcelona
7 de maig de 2023
De vegades la millor manera de conèixer o entendre un grup de música és observant el seu públic. Un concert de Lee Bains & The Glory Fires és la mena d'entorn on tant s'hi poden observar samarretes de Lynyrd Skynyrd com de La Polla Records, sense que cap de les dues es vegi fora de lloc. Als d'Alabama se'ls ha definit com una banda de rock sureny, una etiqueta que ells mateixos han rebutjat de forma reiterada malgrat unes arrels que efectivament apunten a les profunditas més essencials de la terra de Hank Williams i dels seus bons amics Drive-By Truckers. En tot cas, tampoc es pot negar l'evident pàtina punk d'un discurs que es pot emmirallar amb els de Black Flag, Meat Puppets o (sobretot) Replacements.
Els nord-americans van debutar la nit passada als escenaris barcelonins. Ho van fer a la sala La Textil, on també van tancar el tram europeu de la gira de presentació del seu quart àlbum, un "Old-Time Folks" (2022) on rebaixen la tensió elèctrica sense perdre de vista el compromís social d'unes lletres que carreguen sense pèls a la llengua contra les grans xacres d'aquest món que ens ha tocat habitar. Va ser aquest darrer treball l'espina dorsal d'una hora llarga de repertori que es va fixar sobretot en el present creatiu del trio i tan sols va mirar enrere de forma puntual –una enrabiada "Good Old Boys", un "Opelika" que Bains va interpretar en solitari a petició d'un membre del públic, o el batec stonià de la final "Dirt Track"-.
Amb un castellà molt més que acceptable, Bains va introduir bona part del cançoner amb sòlides proclames que tant podien cridar a la consciència de classe com alertar dels excessos del capitalisme o expressar el seu suport a tota mena de causes nobles. Si aquell himne en potència que és "Lizard People" va exposar els partidaris de Trump i les seves teories de la conspiració, "(In Remembrance of the) 40-Hour Week" va reivindicar la lluita obrera a una setmana de l'1 de maig. Si "Outlaws" va recordar que de vegades cal saltar-se la llei per fer justícia, "The Battle of Atlanta" va saludar als paisans d'aquest estat que s'oposen a la construcció d'un complex militar a prop de casa seva. Tot allò que encara es pot arribar a dir amb un bon grapat de cançons i sense necessitat d'inventar-se la sopa d'all.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada