(1946-2023)
Parlar dels Chieftains vol dir referir-se, amb tota probabilitat i amb permís dels Dubliners, a la nissaga més important que ha donat la música d'arrel irlandesa des de l'equador del segle passat. Una d'aquelles bandes que van venir a preservar i difondre la tradició pròpia tot renovant-la al seu aire i sense deixar mai de mantenir-s'hi fidels, però també fent-la dialogar amb tota mena de registres d'arreu del planeta. El seu llegat és tan immens com la seva aportació a un cànon que ells mateixos han enriquit tot fent-lo alternar amb estils que van del country al rock passant per la música llatina.
Podríem parlar dels deu fundacionals primers discos del grup –els que tenen títols numèrics, publicats entre 1964 i 1980-. També d'aquell "Irish Heartbeat" (1988) que van signar amb Van Morrison i de totes les seves incursions a la música d'arrel nord-americana –d'"Another Country" (1992) a "Down the Old Plank Road" (2002)-. El violinista i flautista Séan Keane va entrar al grup el 1968 i el va deixar el 2002 –tornant-hi esporàdicament des d'aleshores-. Ha mort a l'edat de 76 anys, a pocs mesos d'haver perdut Séamus Ó Beaglaoich i a un any i mig del traspàs de Paddy Moloney.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada